Categoria: Cinema (Pàgina 2 de 5)

Coincidint amb el Festival de Sitges, avui no podia deixar passar la temptació d’escriure sobre una pel·lícula de terror rodada a Venècia. Als anys 70 hi va haver un munt, com ‘Qui l’ha vist morir?‘ (1972), de la qual ja us he parlat en aquest bloc; ‘Amenaça a l’ombra‘ (1973), ‘Psicosi a Venècia‘ i ‘Ombra sagnant (Solo nero)‘, ambdues de 1978, per citar alguns exemples.

Després el gènere ens va donar un respir i la producció va anar a la baixa. Això sí, deu anys més tard de les dues últimes cintes citades aquí a dalt arribaria ”Nosferatu a Venècia‘, també titulada ‘Nosferatu, príncep de les tenebres‘ (1988), amb l’inefable Klaus Kinski reprenent (malament) el paper que va fer a l’estupenda ‘Nosferatu, vampir de la nit‘ (1979) de Werner Herzog.

Aquests dies s’ha celebrat el  Festival de San Sebastián. Potser per això m’he recordat de Woody Allen, de qui TVE ha emès el seu ‘Rifkin´s Festival‘, simpàtic però fluixet film amb Wallace Shawn al capdavant del repartiment. També m’ha fet pensar en el director novaiorquès  una entrevista a ‘La Vanguardia’ en la qual avançava la seva possible retirada del cinema després de la cinta que està rodant a París, la 50ª de la seva carrera. Cosa que el seu representant ha negat més tard.

Les tres coses (la meva enyorada Donosti, la pel·lícula i la citada entrevista) m’han fet pensar que encara no havia escrit res en aquest bloc sobre ‘Tots diuen I love you‘ (1996), el film que Woody Allen va rodar parcialment a Venècia . Ficat en la seva habitual doble feina de realitzador i actor, com a intèrpret assumia un dels seus típics personatges, una mica neuròtics, que lligava… amb Julia Roberts!

Poques pel·lícules van fer tant per convertir Venècia en la destinació turística que és avui dia com ‘Bogeries d’estiu‘, deliciosa comèdia dirigida el 1955 per David Lean, un gran enamorat de la ciutat dels canals, i interpretada per la meravellosa Katharine Hepburn, una de les millors actrius de tots els temps.

Com és un film que mostra tant i tant bé la capital veneciana i altres punts de la llacuna, i que va ajudar a consolidar-la com una de les ciutats més romàntiques del món, especialment a l’imaginari femení, he preferit dividir aquest relat en diverses entrades. Això sí, coincidint amb l’inici de l’estiu astronòmic. L’estiu i la calor van començar ja fa dies. Naturally, is ‘Summertime‘.