Ho confesso, amics: jo també vaig veure l’entrevista a Tele 5 amb Belén Esteban.
Va ser impressionant.
Fa uns quant dies ja vaig fer un comentari sobre aquesta dona i sobre l’èxit d’audiència que està proporcionant al programa Sálvame del seu company, amic i cap Jorge Javier Vázquez, y a la cadena que els ha contractat.
Deia jo:

«Sempre m’ha intrigat l’èxit que tenen els programes del cor i les estrelles que poblen el seu particular univers. Aquí tenim, per exemple, Belén Esteban. N’ha fet un ofici d’haver posat com un drap brut el nòvio (torero i ric) que la va fer mare de la seva filla, però es va casar amb una altra. És una cosa que passa milions de vegades però, elevat a l’altar televisiu, ha donat lloc a una de les criatures més peculiars de la caixa tonta.»

També vaig fer zàping cap a la competència, en aquest Donde estás corazón? (que està en hores baixes), on l’equip de Jaume Cantizando havia aconseguit contactar per telèfon amb la última parella d’aquesta noia.
El jove, un tal Fran, va ser prudent i no va entrar al joc dels tertulians.
Després, Vázquez va intentar punxar a Belén Esteban amb aquesta dada, però ella tampoc va voler fer-ne cap comentari.
Va ser el més sensat que va fer en tota la nit.
Segueixo sense entendre a la gent que ven la seva intimitat a la pantalla, a qui els agrada plorar en públic i que els compadeixin a través del tub de raigs catòdics.
Però, ara, deu anys més tard d’haver mantingut la seva aventura amb el torero, potser tingui raó i ja no se la conegui com l’ex de Jesulín de Ubrique, sinó com Belén Esteban.
El mestre Monegal ironitzava ahir amb encert sobre aquest terratrèmol mediàtic:

«Jornada de glòria celestial per a Tele 5. Resulta que el defensor del menor s’ha fixat en Belén Esteban i està analitzant si les seves constants aparicions a la tele són perjudicials per a la seva filleta. ¡Ah! Quan passen aquestes coses ja sabem com les capitalitza Tele 5: retroalimenta tota la cadena amb un art fantàstic (…) I Belén Esteban, adolorida, però també guerrera, cridava: «¡Per la meva filla mato!». ¡Ah! ¡Quin èxit!. Envieu-li al defensor del menor un regal. Un detallet.»

Doncs això, senyors de Sálvame, de La Noria, de DEC i de tants altres programes de xafarderia.
Segueixin vostès alimentant el morbo del personal en els amors fracassats, en separacions, divorcis i fills manipulats per una i altra part.
Segueixin furgant en les ferides, fins que algú es dessagni…

———————————
Annex del 15 de setembre:
Nou article de Ferran Monegal, a El Periódico: «La guerra de l’Esteban»