El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Página 96 de 169)

Jordi Arasa

Aunque yo le acabo de descubrir, lo cierto es que Jordi Arasa tiene un largo curriculo como ilustrador, dibujante y caricaturista… porque sobre todo son sus caricaturas las que demuestran el certero ojo que tiene.
Y en estos tiempos de crisis, Arasa ha salido a la calle virtual y, como cualquier artista callejero, ofrece su trabajo:

«¡Combate la crisis con humor! ¿No sabes qué regalar? Te propongo divertidos y originales regalos. Desde caricaturas para enmarcar, estampar o imprimir en tarjetas, hasta cómics y tiras cómicas personalizadas. La historia de un particular o de una empresa contada con sentido del humor. Precios razonables que no te van a asustar.»

Una iniciativa genial… y con buen humor.

Cares per als avatars

Moltes vegades, al Facebook i altres webs de caràcter social, això que anomenen la web 2.0, hem vist la cara dels nostres amics en versió de dibuixet.
Si us ve de gust jugar amb aquestes eines i que el vostre rostre tingui pinta de sèrie d’animació, com les de Els Simpson, Southpark o d’alguna cosa diferent a la vostra típica foto, podeu acudir a aquestes direccions per aconseguir-ho: Face your manga, la web de la pel·li dels Simpson i la dels South Park Studios.

Caras para los avatares

Muchas veces, en el Facebook y otras webs de carácter social, eso que llaman la web 2.0, hemos visto la cara de nuestros amigos en versión de dibujito.
Si os apetece jugar con esas herramientas y que vuestro rostro tenga pinta de serie de animación, como las de Los Simpson, Southpark o de algo diferente a vuestra típica foto, podéis acudir a estas direcciones para conseguirlo: Face your manga, la web de la peli de los Simpson y la de los South Park Studios.

Batería solidaria

Me llega vía mi amigo Esteve una iniciativa solidaria, la de Víctor Sanmarini, un músico de Sant Feliu de Guíxols que quiere batir el récord Guinness de tocar la batería durante más de 120 horas.
Su iniciativa está destinada a recaudar fondos para luchar contra el Síndrome de West, una enfermedad que afecta a niños pequeños y que se llevó a la hermana del músico cuando tenía 7 años.
La Fundación Síndrome de West explica:

«Se denomina así también a los espasmos infantiles y pertenece al grupo de lo que se llaman ‘encefalopatías epilépticas catastróficas’. Estos espasmos  son un tipo especial de ataque epiléptico que afectan fundamentalmente a niños menores de 1 año.»

En este enlace se le pueden enviar mensajes de apoyo.

Batería solidària

M’arriba via meu amic Esteve una iniciativa solidària, la de Víctor Sanmarini, un músic de Girona que vol batre el rècord Guinness de tocar la bateria durant més de 120 hores.
La seva iniciativa està destinada a recaptar fons per lluitar contra la Síndrome de West, una malaltia que afecta a nens petits i que es va dur a la germana del músic quan tenia 7 anys.
La Fundació Síndrome de West explica:

«S’anomena així també als espasmes infantils i pertany al grup del que es diuen ‘encefalopaties epilèptiques catastròfiques’. Aquests espasmes són un tipus especial d’atac epilèptic que afecten fonamentalment a nens menors d’1 any.»

En aquest enllaç se li poden enviar missatges de suport.

Museus gratis!

Bona publicitat i bona idea de l’Institut de Cultura de Barcelona a partir d’avui: tots els museus municipals ampliaran el seu horari i obriran de forma gratuïta les seves portes les tardes dels diumenges, des de les 15.00 a les 20.00 hores.
Fins ara, els museus de la ciutat ja eren gratuïts el primer diumenge de cada mes, però ara s’ampliat la mesura, que té com a objectiu captar més públic i ampliar l’oferta cultural del cap de setmana a Barcelona.
Una bona iniciativa… nomès cal que la gent hi vagi.

¡Museos gratis!

Buena publicidad y buena idea del Instituto de Cultura de Barcelona a partir de hoy: todos los museos municipales ampliarán su horario y abrirán sus puertas de forma gratuita las tardes de los domingos, desde las 15.00 a las 20.00 horas.
Hasta ahora, los museos de la ciudad ya eran gratis el primer domingo de cada mes, pero ahora se amplía la medida, que tiene como objetivo captar más público y ampliar la oferta cultural del fin de semana en Barcelona.
Una buena iniciativa… sólo es necesario que la gente vaya.

Home i gos

Tot passejant aquest matí pels jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc, vaig veure aquest home estirat a la gespa i el seu gos….
I vaig fer clic.

La Moncloa vista per ‘El Jueves’

La revista El Jueves (en paper) garanteix sempre un somriure, quan no una sonora riallada.
I ara només cal passar per la seva pàgina web per a comprovar que ofereix hores de diversió. I si t’apuntes al seu butlletí electrònic, quan t’arriba a la bústia i li dones un cop d’ull, et posa de bon humor. Si fa no fa, com em passa amb el Polònia de TV-3.
Però des de fa algunes setmanes, a més a més, ha començat a penjar a la seva web uns desternillantes curtmetratges d’animació, titulats Moncloa Palace, amb ZP de protagonista.
No se’ls perdin: són incisius i donen pals a tothom.

La Moncloa según ‘El Jueves’

La revista El Jueves (en papel) garantiza siempre una sonrisa, cuando no una sonora carcajada.
Y ahora sólo hace falta pasarse por su página web para comprobar que ofrece horas de diversión. Y si te apuntas a su boletín electrónico, cuando te llega al buzón y le echas una ojeada, te pone de buen humor. Vamos, como el Polònia de TV-3.
Pero desde hace algunas semanas, además, ha empezado a colgar en su web unos desternillantes cortometrajes de animación, titulados Moncloa Palace, con ZP de protagonista.
No se los pierdan: son incisivos y no dejan títere con cabeza.

Vicente Ferrer

Vicente Ferrer

¿Qué se puede decir de Vicente Ferrer que no se haya dicho ya?
Es un hombre bueno, con una salud quebradiza en estos momentos.
El Periódico de Catalunya acaba de concederle el premio Catalán del Año, aunque se merece ser el Catalán del Siglo.
Yo tuve la oportunidad de conocerle en unas circunstancias también adversas para su salud…
Era el mes de octubre de 1995 y mi diario me envió a entrevistar a este hombre, entonces desconocido para mi, que se estaba recuperando de una operación en un centro sanitario de Barcelona.
Leí deprisa algunos apuntes biográficos –no existía entonces algo como Google ni la Wikipedia— que me facilitaron en el servicio de Documentación y tomé un taxi hasta el hospital.
Aquel anciano, físicamente débil pero fibroso y con un vigor moral a prueba de balas, me dejó asombrado: con su hablar pausado aseguraba que lo que más deseaba era recuperarse para volver a trabajar en una de las regiones más depauperadas de India. Aún hoy en día le recuerdo así: con una voluntad de hierro.
Podéis leer más cosas sobre Vicente en la Wikipedia, en la web de su Fundación y en la Fundación Príncipe de Asturias entre otros sitios.
Y aquí debajo os dejo el texto íntegro de aquella entrevista, que entonces titulé «Un misionero laico y combativo».

Seguir leyendo

Vicente Ferrer

Vicente Ferrer

Què es pot dir de Vicente Ferrer que no s’hagi dit ja?
És un home bo, amb una salut trencadissa en aquests moments.
El Periódico de Catalunya li acaba de concedir el premi Català de l’Any, encara que es mereix ser el Català del Segle.
El vaig conèixer en unes circumstàncies també adverses per a la seva salut…
Era el mes d’octubre de 1995 i el meu diari em va enviar a entrevistar-lo. Llavors era un desconegut per a mi. S’estava recuperant d’una operació en un centre sanitari de Barcelona.
Vaig llegir alguns apunts biogràfics –no existia aleshores una cosa com Google ni la Vikipèdia— que em van facilitar en el servei de Documentació i vaig agafar un taxi fins a l’hospital.
Aquell home gran i prim, físicament feble però fibrós i amb un vigor moral a prova de bales, em va deixar sorprès: amb el seu parlar pausat assegurava que el que més desitjava era recuperar-se per tornar a treballar en una de les regions més depauperadas de l’Índia. Encara avui en dia el recordo així: amb una voluntat de ferro.
Podeu llegir més coses sobre Vicente Ferrer a la Viquipèdia, a la web de la seva Fundació i a la Fundación Príncipe de Asturias.
També us deixo el text íntegre d’aquella entrevista, que llavors vaig titular «Un missioner laic i combatiu».

Seguir leyendo

Dilema

En este momento duro y seco, cuando el agua aún no inunda los canales, el lecho del río todavía fangoso se bifurca y ofrece un dilema abierto.

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑