Quan el vaig veure arribar als estudis de BTV, fa uns dies, semblava un xaval … de 50 anys, és clar.
Portava una camisa de màniga curta a quadres i el pèl una mica embolicat, amb quatre tocs grisos a les temples.
Em va sorprendre, com a vegades et passa amb gent a la que veus a la tele, perquè no era el que jo esperava: un tipus divertit, un humorista … No, no. Era més normal del que semblava a la tele, correcte, amable i directe.
Després, a la petita pantalla (era a Barcelona per ser entrevistat en el programa de TeleMonegal), es va créixer i va aparèixer el Gran Wyoming que jo estava esperant.
El més curiós del cas és que, en transcriure la xerrada, vaig veure que hi havia molta més teca de la que m’havia semblat en un primer moment.
Si us ve de gust llegir, aquest és l’enllaç de l’entrevista que vaig publicar dissabte al suplement TeleTodo del diari El Periódico de Catalunya.
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Read More