Fa anys que no m’entretinc amb videojocs per a ordinador o per consola… potser des de que el meu fill es va fer gran i va desaparèixer l’excusa per fer-ho.
Però no jugo perquè no em vingui de gust, sinó perquè sóc tan maldestre que he de destinar massa temps a aprendre el seu funcionament, les dreceres del teclat i la resta de trucs que em permetin arribar fins al final i gaudir-lo.
Reconec també que m’agradaven molt les aventures gràfiques i crec no exagerar si dic que em vaig quedar en els temps de Monkey Island i els primers Indiana Jones y Tomb Raider, ja fa més de 10 anys.
Però aquests dies m’ha tornat a entrar el cuquet gràcies a la segona part d’Assassin’s Creed (El credo dels assassins) i, en realitat, no pel joc en si, sinó per la magnífica recreació de dues ciutats italianes, Florència i Venècia, on es desenvolupa aquest joc ambientat en temps dels Borja, els Medici i els templers.
Per als qui, com jo, som devots admiradors de les dues ciutats, veure imatges com les d’aquest vídeo només ens fan sentir admiració per la feina dels dibuixants.
I el joc en si? Prefereixo remetre a Meristation, un dels millors llocs web sobre el tema de videojocs, on Juan Porteiro Rives fa una anàlisi detallada d’aquest Assassin’s Creed 2 i on també podeu trobar el que Javier de Pascual López va fer de la primera entrega.