Fa un parell de dies, Antonio Banderas se’ns apareixia a TVE, entrevistat dins del programa 59 segundos.
Em cau bé l’actor malagueny, encara que m’agradava més en la seva època vuitantera…

Era quan treballava al costat de Pedro Almodóvar, quan va filmar Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios i ¡Átame!.
Però és un xicot espabilat i efectiu també en la seva actual etapa nord-americana.
Aquesta tarda, sense anar més lluny, fent zàping entre les pel·lícules de sobretaula, l’he trobat per partida doble. A la Cuatro protagonitzava El Cuerpo, i a Telecinco, Déjate llevar.
Per als qui no les hagin vist, les resumeixo en quatre frases.
En la primera, una guapa arqueòloga jueva descobreix a Jerusalem una tomba amb els ossos d’un home crucificat, que podria ser Crist. Banderas encarna a l’improbable jesuïta enviat per Roma per investigar un cas que pot fer malbé la fe de mig món. Això sí, al mig de les intrigues polítiques vaticà-israelians, hi ha un palestí (el terrorista de torn) que intenta fastiguejar la festa.
A la segona, Banderas interpreta al professor de balls de saló Pierre Dulaine, conegut als EUA per ajudar amb les seves classes a nois conflictius.
Cap d’elles ha optat a l’Oscar i en Joaquín R. Fernández, per exemple, li dóna un pal a La Butaca.
Però com vostès comprendran, estimats lectors, totes dues són d’aquests tipus de pel·lícules que ajuden a fer la migdiada.