Van ser només uns segons d’angoixa ximple.
On havia deixat les claus del cotxe? Vaig cercar i recercar en totes les butxaques possibles i en tots els racons de la motxilla, i les claus seguien sense aparèixer.
Vaig començar a suar fred i vaig pensar que les havia deixat al pany o al contacte del cotxe.
Encara recordo haver marxat de vacances una ocasió i haver deixat la porta de la casa meva oberta de bat a bat. Encara sort que una veïna caritativa la va tancar, no sense abans haver comprovat que no havia cap lladre a casa.
Ja estava a punt de sortir corrent cap al pàrquing quan vaig veure el paper. Era el resguard del meu mecànic: havia deixat el cotxe a revisió a primera hora i no vaig ser conscient d’allò fins a aquell moment, fins a aquell paper.
Necessito vacances.