Este fin de semana he ido a ver dos espectáculos que me han decepcionado por diferentes motivos.
El primero fue, el sábado, El hombre del paraguas, una especie de oratorio inspirado en la vida de Vicente Ferrer.
Hace algunos años, entrevisté a este hombre. Estaba enfermo, pero era sumamente lúcido. Podéis leer la entrevista en la imagen de abajo.
Fue la razón que me llevó a acudir al Palau Sant Jordi, donde una pequeña pantalla retransmitía lo que sucedía en la cancha.
No me gustó la obra: ni la historia que pretende contar ni la música y coros que supuestamente lo hacen me convencieron.
No estoy haciendo una crítica, que para eso os sugiero este lúcido texto de Agustí Fancelli, en El País, hace un par de años, que empieza con la demoledora frase «Cada cual es muy libre de arruinarse como mejor le parezca», referida al autor del montaje, el compositor y director Joan Martínez Colás. En este sentido, creo que este hombre ha paliado las pérdidas haciendo que buena parte de los actores sean aficionados que actúan gratuitamente en la obra.
Al menos pueden ver parte de la obra desde el propio escenario y oír el resto desde las bambalinas.
El otro espectáculo era totalmente diferente. En lugar de 2.000 personas en escena, solo un par: Moncho Borrajo y su ayudante, Antonio Campos, con la obra Golfus Hispanicus, en el Centro Comercial Las Arenas.
No voy a entrar tampoco en hacer una crítica de la obra, que a algunas personas les hacía reír a carcajadas mientras otras (entre ellas, yo mismo) me dejaba bastante frío. El humor grueso, la repetición cansina de ciertas palabras de origen sexual, el disparar contra todo lo que se mueve sin concretar la dirección del tiro, no me entusiasma. Pepe Rubianes decía algunas palabrotas, pero me hacía reír y pensar.
Bueno, a lo que iba… Que Borrajo, también, como Martínez Colás, sabe de sus limitaciones y se aprovecha del público: hace subir al escenario a cuatro o cinco jóvenes, les viste de soldados romanos y se monta un pequeño número musical en que los aficionados son comparsa. ¿Gratis? ¡No! Les regaló unas camisetas promocionales.

Aquest cap de setmana he anat a veure dos espectacles que m’han decebut per diferents motius.
El primer va ser, dissabte, L’home del paraigua, una mena d’oratori inspirat en la vida de Vicenç Ferrer.
Fa alguns anys, vaig entrevistar a aquest home. Estava malalt, però era summament lúcid. Podeu llegir l’entrevista a la imatge de sota.
Va ser la raó que em va portar a anar al Palau Sant Jordi, on una petita pantalla retransmetia el que succeïa a la pista.
No em va agradar l’obra: ni la història que pretén explicar ni la música i cors que suposadament ho fan em van convèncer.
No estic fent una crítica, que per això us suggereixo aquest lúcid text d’Agustí Fancelli, a El País, fa un parell d’anys, que comença amb la demolidora frase «Cadascú és molt lliure d’arruïnar com millor li sembli», referida al autor del muntatge, el compositor i director Joan Martínez Colás. En aquest sentit, crec que aquest home ha pal·liat les pèrdues fent que bona part dels actors siguin aficionats que actuen gratuïtament en l’obra.
Almenys poden veure part de l’obra des del propi escenari i sentir la resta des de les bambolines.
L’altre espectacle era totalment diferent. En lloc de 2.000 persones en escena, només un parell: Moncho Borrajo i el seu ajudant, Antonio Campos, amb l’obra Golfus Hispanicus, al Centre Comercial Les Arenes.

No entraré tampoc en fer una crítica de l’obra, que a algunes persones els feia riure a riallades mentre altres (entre elles, jo mateix) em deixava bastant fred. L’humor gruixut, la repetició pesada de certes paraules d’origen sexual, l’disparar contra tot el que es mou sense concretar la direcció del tir, no m’entusiasma. Pepe Rubianes deia algunes paraulotes, però em feia riure i pensar.
Bé, al que anava … Que Borrajo, també, com Martínez Colás, sap de les seves limitacions i s’aprofita del públic: fa pujar a l’escenari a quatre o cinc joves, els vesteix de soldats romans i es munta un petit nombre musical en què els aficionats són comparsa. De franc? No! Els va regalar unes samarretes promocionals.