El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Vicente Ferrer

Actuar casi gratis

Este fin de semana he ido a ver dos espectáculos que me han decepcionado por diferentes motivos.
El primero fue, el sábado, El hombre del paraguas, una especie de oratorio inspirado en la vida de Vicente Ferrer.
Hace algunos años, entrevisté a este hombre. Estaba enfermo, pero era sumamente lúcido. Podéis leer la entrevista en la imagen de abajo.
Fue la razón que me llevó a acudir al Palau Sant Jordi, donde una pequeña pantalla retransmitía lo que sucedía en la cancha.
No me gustó la obra: ni la historia que pretende contar ni la música y coros que supuestamente lo hacen me convencieron.
No estoy haciendo una crítica, que para eso os sugiero este lúcido texto de Agustí Fancelli, en El País, hace un par de años, que empieza con la demoledora frase «Cada cual es muy libre de arruinarse como mejor le parezca», referida al autor del montaje, el compositor y director Joan Martínez Colás. En este sentido, creo que este hombre ha paliado las pérdidas haciendo que buena parte de los actores sean aficionados que actúan gratuitamente en la obra.
Al menos pueden ver parte de la obra desde el propio escenario y oír el resto desde las bambalinas.
El otro espectáculo era totalmente diferente. En lugar de 2.000 personas en escena, solo un par: Moncho Borrajo y su ayudante, Antonio Campos, con la obra Golfus Hispanicus, en el Centro Comercial Las Arenas.
No voy a entrar tampoco en hacer una crítica de la obra, que a algunas personas les hacía reír a carcajadas mientras otras (entre ellas, yo mismo) me dejaba bastante frío. El humor grueso, la repetición cansina de ciertas palabras de origen sexual, el disparar contra todo lo que se mueve sin concretar la dirección del tiro, no me entusiasma. Pepe Rubianes decía algunas palabrotas, pero me hacía reír y pensar.
Bueno, a lo que iba… Que Borrajo, también, como Martínez Colás, sabe de sus limitaciones y se aprovecha del público: hace subir al escenario a cuatro o cinco jóvenes, les viste de soldados romanos y se monta un pequeño número musical en que los aficionados son comparsa. ¿Gratis? ¡No! Les regaló unas camisetas promocionales.

Aquest cap de setmana he anat a veure dos espectacles que m’han decebut per diferents motius.
El primer va ser, dissabte, L’home del paraigua, una mena d’oratori inspirat en la vida de Vicenç Ferrer.
Fa alguns anys, vaig entrevistar a aquest home. Estava malalt, però era summament lúcid. Podeu llegir l’entrevista a la imatge de sota.
Va ser la raó que em va portar a anar al Palau Sant Jordi, on una petita pantalla retransmetia el que succeïa a la pista.
No em va agradar l’obra: ni la història que pretén explicar ni la música i cors que suposadament ho fan em van convèncer.
No estic fent una crítica, que per això us suggereixo aquest lúcid text d’Agustí Fancelli, a El País, fa un parell d’anys, que comença amb la demolidora frase «Cadascú és molt lliure d’arruïnar com millor li sembli», referida al autor del muntatge, el compositor i director Joan Martínez Colás. En aquest sentit, crec que aquest home ha pal·liat les pèrdues fent que bona part dels actors siguin aficionats que actuen gratuïtament en l’obra.
Almenys poden veure part de l’obra des del propi escenari i sentir la resta des de les bambolines.
L’altre espectacle era totalment diferent. En lloc de 2.000 persones en escena, només un parell: Moncho Borrajo i el seu ajudant, Antonio Campos, amb l’obra Golfus Hispanicus, al Centre Comercial Les Arenes.

No entraré tampoc en fer una crítica de l’obra, que a algunes persones els feia riure a riallades mentre altres (entre elles, jo mateix) em deixava bastant fred. L’humor gruixut, la repetició pesada de certes paraules d’origen sexual, l’disparar contra tot el que es mou sense concretar la direcció del tir, no m’entusiasma. Pepe Rubianes deia algunes paraulotes, però em feia riure i pensar.
Bé, al que anava … Que Borrajo, també, com Martínez Colás, sap de les seves limitacions i s’aprofita del públic: fa pujar a l’escenari a quatre o cinc joves, els vesteix de soldats romans i es munta un petit nombre musical en què els aficionats són comparsa. De franc? No! Els va regalar unes samarretes promocionals.

Anna Ferrer

Antes de despedir este blog unos días por vacaciones, os comento que Anna Ferrer, la viuda de Vicente Ferrer, estará mañana en Barcelona.
Entre otras actividades presidirá el funeral por el fallecido en la basílica de Santa María del Mar, mañana, miércoles, 1 de julio, a las 19.30 horas.
Según explica su familia en su web:

«Las circunstancias actuales no le permiten permanecer demasiado tiempo en nuestro país porque debe seguir atendiendo asuntos urgentes en Anantapur. Por ello, será a partir del mes de octubre cuando la Fundación organice actos de homenaje a Vicente Ferrer en toda España».

Ayudémosles a que su labor siga viva.

Anna Ferrer

Abans d’acomiadar aquest bloc uns dies per vacances, us comento que l’Anna Ferrer, la viuda d’en Vicenç Ferrer, estarà demà a Barcelona.
Entre d’altres activitats presidirà el funeral per el seu marit a la basílica de Santa Maria del Mar, demà, dimecres, 1 de juliol, a les 19.30 hores.
Segons explica la família a la seva web:

«Les circumstàncies actuals no li permeten romandre massa temps en el nostre país, perquè ha de seguir atenent assumptes urgents a Anantapur. Per això, serà a partir del mes d’octubre quan la fundació organitzi actes d’homenatge a Vicenç Ferrer a tota Espanya».

Ajudem-los a que la seva tasca segueixi viva.

Vicente Ferrer

Vicente Ferrer

¿Qué se puede decir de Vicente Ferrer que no se haya dicho ya?
Es un hombre bueno, con una salud quebradiza en estos momentos.
El Periódico de Catalunya acaba de concederle el premio Catalán del Año, aunque se merece ser el Catalán del Siglo.
Yo tuve la oportunidad de conocerle en unas circunstancias también adversas para su salud…
Era el mes de octubre de 1995 y mi diario me envió a entrevistar a este hombre, entonces desconocido para mi, que se estaba recuperando de una operación en un centro sanitario de Barcelona.
Leí deprisa algunos apuntes biográficos –no existía entonces algo como Google ni la Wikipedia— que me facilitaron en el servicio de Documentación y tomé un taxi hasta el hospital.
Aquel anciano, físicamente débil pero fibroso y con un vigor moral a prueba de balas, me dejó asombrado: con su hablar pausado aseguraba que lo que más deseaba era recuperarse para volver a trabajar en una de las regiones más depauperadas de India. Aún hoy en día le recuerdo así: con una voluntad de hierro.
Podéis leer más cosas sobre Vicente en la Wikipedia, en la web de su Fundación y en la Fundación Príncipe de Asturias entre otros sitios.
Y aquí debajo os dejo el texto íntegro de aquella entrevista, que entonces titulé «Un misionero laico y combativo».

Seguir leyendo

Vicente Ferrer

Vicente Ferrer

Què es pot dir de Vicente Ferrer que no s’hagi dit ja?
És un home bo, amb una salut trencadissa en aquests moments.
El Periódico de Catalunya li acaba de concedir el premi Català de l’Any, encara que es mereix ser el Català del Segle.
El vaig conèixer en unes circumstàncies també adverses per a la seva salut…
Era el mes d’octubre de 1995 i el meu diari em va enviar a entrevistar-lo. Llavors era un desconegut per a mi. S’estava recuperant d’una operació en un centre sanitari de Barcelona.
Vaig llegir alguns apunts biogràfics –no existia aleshores una cosa com Google ni la Vikipèdia— que em van facilitar en el servei de Documentació i vaig agafar un taxi fins a l’hospital.
Aquell home gran i prim, físicament feble però fibrós i amb un vigor moral a prova de bales, em va deixar sorprès: amb el seu parlar pausat assegurava que el que més desitjava era recuperar-se per tornar a treballar en una de les regions més depauperadas de l’Índia. Encara avui en dia el recordo així: amb una voluntat de ferro.
Podeu llegir més coses sobre Vicente Ferrer a la Viquipèdia, a la web de la seva Fundació i a la Fundación Príncipe de Asturias.
També us deixo el text íntegre d’aquella entrevista, que llavors vaig titular «Un missioner laic i combatiu».

Seguir leyendo

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑