Ja, ja sé que hi ha molta gent al nostre voltant que ens xucla la sang d’una o altra menera, però avui només faré un breu apunt cinèfil i literari sobre els vampirs.
Tot ve a conte de l’estrena de Luna nueva, la segona part de Crepúsculo, aquesta toveta història d’amor impossible entre un pàl·lid vampir adolescent i una noieta humana…

Ha estat una peli d’èxit entre els més joves que fins té el seu propi club de fans, i que ahir a la nit, en el seu passi per Antena 3 TV, va atraure ni més ni menys de gairebé un 30% de l’audiència i cinc milions d’espectadors. Increïble.
Pels qui encara no sapigueu de què va aquest fenomen, només us comentaré que aquesta nova entrega de la saga està basada en una segona novel·la de l’escriptora nord-americana Catherine Hardwicke, és tan romàntica o més que la primera i inclou algun personatge habitual de les pelis de terror a l’ús, com un jove licàntrop, un home-llop …
Bé, tot això ve perquè hi ha un llarg camí des dels orígens històrics del vampir fins al Drácula de la novel·la de Bram Stoker, origen de múltiples versions que el cinema ha donat: el Nosferatu de F.W. Murnau, el primer, el 1922, amb Max Schreck; els Drácula de Tod Browning, el 1931, amb Bela Lugosi, de Terence Fisher, de 1958, amb el gran Christopher Lee, i el de Francis Ford Coppola, de 1992, amb Gary Oldman, per a mi, els millors.
Però el que ara és vull reivindicar un altre llibre: Interview with the vampire (Confessions d’un vampir), la primera de les novel·les que l’Anne Rice va escriure sobre aquest tema.
Publicada el 1976, aquesta obra va ser la que va revolucionar i revitalitzar el gènere de vampirs, fent una cosa inusual fins aleshores: és un vampir més humà, té sentiments i dubtes, li fa mal matar altres éssers i no incorpora la parafernàlia religiosa habitual (alls , creus, aigua beneïda), perquè és un ésser ateu.
Per desgràcia, l’adaptació al cinema, amb Tom Cruise, Brad Pitt i Antonio Banderas en el repartiment, va ser molt fluixet.
Tot i així, em segueix entusiasmant l’inici d’aquest llibre:

Ja veig … -va dir el vampir, pensatiu, i lentament va creuar l’habitació cap a la
finestra. Durant llarga estona, es va quedar allí contra la llum somorta del carrer
Divisadero i els focus intermitents del trànsit. El noi va poder veure llavors els
mobles del quart amb més claredat: la taula rodona de roure, les cadires. Una
palangana penjava d’una paret amb un mirall. Va posar el seu portafoli a la taula i
va esperar.
-Però, quanta cinta tens aquí? -va preguntar el vampir i es va donar la volta perquè el
noi pogués veure el perfil-. Suficient per a la història d’una vida?