Fa un parell de dies us parlava de La Rochelle.
En el nostre viatge cap al nord-oest de França, vam optar per descansar en un hotelet amb encant, d’aquests com els que surten a les pel·lícules.

Havíem viatjat uns 300 quilòmetres des de la nostra etapa anterior, el cel, de color gris plom, se havia enfosquit amb uns gruixuts núvols de tempesta i començava a descarregar un fort aiguat.
Tenia a mà un fulletó que m’havien facilitat a l’Oficina de Turisme Francès a través del departament dedicat a la seva zona oest (Vacances a la Bretanya) i un altre, que és el que vaig utilitzar, d’Hoteles amb Encant a la Bretanya. Em vaig centrar a aquesta zona i vaig reservar en línia a Le Domaine de Bodeuc.
No ens vam penedir: era bonic per fora i acollidor per dins, tenia wi-fi a les habitacions i el seu cuiner ens va sorprendre agradablement aquella mateixa nit. El seu propietari, a més, exercia de maitre i somelier.
Va ser aquest cultivat cavaller qui ens va suggerir una visita a La Roche-Bernard, un poblet dels englobats sota el terme de «petites cités de caractère«, un d’aquests invents turístics que se’ls dóna tan bé als francesos, però que, a més, solen correspondre a la veritat: ciutats amb un casc antic relativament petit, ben cuidat i amb elements artístics i històrics interessants.

El port de La Roche-Bernard va ser, a més, el lloc on vaig prendre aquestes dues imatges: la d’un amfibi militar reconvertit en vehicle de passeig terrestre i marítim, i la de la parella que els acompanyava amb un utilitari de similars característiques.
Van arribar, es van ficar a l’aigua i van seguir el seu camí com si res.