Arran de la meva anterior entrada d’aquest diari, hi ha hagut companys que m’han dit: «No és fàcil deixar de fumar».
Estic d’acord: quan era fumador, ho vaig intentar uns quants cops, i tres, de debò: la primera vegada, vaig estar sense fumar gairebé dos anys; la segona, nou mesos… la tercera va ser la definitiva.
Josep Maria Ramon Torrell, cap de servei de la unitat de tabaquisme de l’Hospital de Bellvitge, deia aquest diumenge a El País Setmanal: «Si no ho vols deixar, nosaltres no podem fer res».
Crec que aquest «voler» deixar-ho és bàsic. Perquè, com jo mateix, malgrat haver-lo deixat fa ja cinc anys, de vegades tinc la temptació de tornar a fumar una cigarreta pensant que «per una, no passa res»… Però si que passa i recaus.
El mateix doctor Ramon, a La Contra de La Vanguardia d’aquest dilluns, donava un consell:
cal deixar-lo de cop, triar un dia i, a partir d’aquest dia, zero, «vostè i el tabac no vagin mai junts. No compri, no demani, no doni, no guardi!»
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Leer más
Deja una respuesta