Fa uns dies, llegia en un bloc del diari El Mundo que «para estar a la última, cierra tu blog«.
Era un article una miqueta provocador de Sergio Rodríguez en el seu Catalejo.
Vist amb perspectiva, i repassant alguns dels comentaris que li han deixat els seus lectors, crec que té raó en alguns aspectes i cap en altres.

«Es cierto que hace tiempo que dejaron de ser una moda: los blogs, asegura Paul Boutin en Wired, huelen a 2004. Sus argumentos parecen demoledores: hace cuatro años, poner en marcha un blog era una idea brillante; hoy, los informadores profesionales y las campañas de marketing, entre otros, han acabado con la frescura de los blogueros aficionados. Y los que triunfaron en 2004, 2005 o 2006, han hecho de ellos su trabajo, una herramienta promocional o una segunda profesión. Salvo algunas excepciones…»

Aquest és el paràgraf inicial. I certament, alguns blogueros han tancat els seus blocs… perquè ara tenen altres altaveus on expressar-se.
És la mateixa raó, però a la inversa, que la de la major part dels periodistes: no escriuen blocs, perquè ja tenen teles, micròfons o pàgines de premsa on expressar-se.
Jo vaig començar a escriure aquesta bitàcola l’abril del 2005 i ha escrit unes 700 entrades, una cada tres o quatre dies de mitjana. I ho faig restant temps al temps, a l’oci o al descans, perquè el treball és sagrat i no cal barrejar els dos terrenys. No ho he fet mai. No m’aclaparament: si puc, escric; si no, doncs no passa res. En això consisteix un bloc: una cosa personal, a diferència d’això que llaman «blocs professionals», que no deixen de ser articles pagats, publicats a la xarxa, en lloc d’en premsa escrita o altres mitjà.
Jo tinc una estoneta de felicitat mentre escric aquestes línies, sense pensar més enllà. Com molt, penso que hi ha algun lector anònim a l’altra banda de la pantalla. A aquest, a aquests lectors, gràcies per fer-ho.