Vivim en un Estat amb un bipartidisme de facto que no li senta gens bé a aquest país.
Que la major part dels ciutadans espanyols només puguin optar (gairebé) entre el blau del PP i el rosat del PSOE no és una sort.
A la presència vermella d’Esquerra Unida li falta un toc unitari i un tarannà més obert, sobretot entre les files dels antics membres del PC. Potser els pugui ajudar una possible aliança amb els verds, una refundació d’IU… No ho sé, perquè des de la perifèria tenim una visió distant i diferent.
Tot això ve degut al soroll ambiental que arriba de l’anulació per part de la Junta Electoral d’un cara a cara televisiu entre l’Artur Mas i en José Montilla. Un cara a cara que em sembla tan interessant com irrellevant, perquè a diferència d’aquest bipartidisme estatal, a Catalunya hi ha un major pluripartidisme. És clar que és als dos líders polítics als que els interessa fer-nos creure que són només ells dos els que es juguen el futur en aquestes autonòmiques.
La veritat, com diu el Joan Herrera, és que durant dos dies han marejat la perdiu i que, en lloc de parlar de política, de com solucionar els problemes del present per encarar el futur, s’han dedicat a polemitzar sobre cares, no sobre programes.