Me envían los colegas de prensa de Radikal Films la noticia del estreno de un documental sobre uno de los revolucionarios españoles más desconocidos: el trotskista Manuel Fernández Grandizo Martínez, más conocido como Munis.
«El documental Munis, la voz de la memoria se estrena el próximo jueves, 15 de diciembre, a las 20.15 horas en los cines Alexandra de Barcelona (Rambla de Catalunya, 90). Contaremos con la asistencia de parte del equipo de la película, que presentarán el filme y debatirán sobre el documental finalizada la proyección. La entrada es gratuita.»
No creo que pueda acercarme al cine a esa hora, pero el personaje me ha intrigado y he buceado en la red para averiguar más cosas.
Así, por ejemplo, en el sitio Kaos en la Red hay un buen artículo de Agustín Guillamón, del que entresaco una referencia polémica hacia los sindicatos, vistos desde una posición de la izquierda extraparlamentaria:
“Munis, desde una perspectiva revolucionaria, afirmó que toda tentativa de dar una orientación subversiva a los sindicatos estaba condenada al fracaso. La transición al socialismo implicaría forzosamente la destrucción de los sindicatos. Munis explicaba la baja afiliación sindical como consecuencia de la desconfianza y repulsión de los trabajadores. Por supuesto éstos acuden al sindicato en caso de conflicto o violación de los derechos que la legislación capitalista establece, del mismo modo que se dirigirían a una comisaría de policía en caso de robo o agresión. Munis concluyó que los sindicatos tenían una vida propia, sin más necesidad de la clase obrera que la de servirse de ella como dócil elemento de maniobra, en defensa de sus propios intereses institucionales, empresariales o corporativos.»
Y acabo con una frase de los colegas de Radikal sobre su documentado:
«La intención propuesta en el documental no es otra que mostrar como Munis ejemplifica en su persona, con su actividad práctica y su reflexión teórica, el decurso de los revolucionarios que vivieron enteramente en el siglo XX. Naturalmente, surgen otros aspectos de interés ya que hay otros revolucionarios que no son Munis, y queda por hacer la discusión de por qué, en los años 60, personas y sectores revolucionarios tomaron caminos que Munis se negó a recorrer».
El documental parece interesante. Veremos su resultado en pantalla.
Em passen els col·legues de premsa de Radikal Films la notícia de l’estrena d’un documental sobre un dels revolucionaris espanyols més desconeguts: el trotskista Manuel Fernández Grandizo Martínez, més conegut com Munis.
«El documental Munis, la voz de la memoria s’estrena dijous que ve, 15 de desembre, a les 20.15 hores als cinemes Alexandra de Barcelona (Rambla de Catalunya, 90). Comptarem amb l’assistència de part de l’equip de la pel·lícula, que presentaran el film i debatran sobre el documental finalitzada la projecció. L’entrada és gratuïta. «
No crec que pugui acostar-me al cinema a aquesta hora, però el personatge m’ha intrigat i he bussejat a la xarxa per esbrinar més coses.
Així, per exemple, en el lloc Kaos en la Red n’hi ha un bon article d’Agustín Guillamón, del que prenc una referència polèmica cap als sindicats, vistos des d’una posició de l’esquerra extraparlamentària:
«Munis, des d’una perspectiva revolucionària, va afirmar que tota temptativa de donar una orientació subversiva als sindicats estava condemnada al fracàs. La transició al socialisme implicaria forçosament la destrucció dels sindicats. Munis explicava la baixa afiliació sindical com a conseqüència de la desconfiança i repulsió dels treballadors. Per descomptat aquests van al sindicat en cas de conflicte o violació dels drets que la legislació capitalista estableix, de la mateixa manera que es dirigirien a una comissaria de policia en cas de robatori o agressió. Munis va concloure que els sindicats tenien una vida pròpia, sense més necessitat de la classe obrera que la de servir-se’n com dòcil element de maniobra, en defensa dels seus propis interessos institucionals, empresarials o corporatius.»
I acabo amb una frase dels col·legues de Radikal sobre el seu documentat:
«La intenció proposta en el documental no és altra que mostrar com Munis exemplifica en la seva persona, amb la seva activitat pràctica i la seva reflexió teòrica, el decurs dels revolucionaris que van viure enterament en el segle XX. Naturalment, sorgeixen altres aspectes d’interès ja que hi ha altres revolucionaris que no són Munis, i queda per fer la discussió de per què, en els anys 60, persones i sectors revolucionaris van prendre camins que Munis es va negar a recórrer».
El documental sembla interessant. Veurem el seu resultat a la pantalla.
