El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Mes: junio 2007 (Página 1 de 7)

Carmen Jané

Carmen Jané, una compañera de El Periódico de Catalunya, ha obtenido el octavo premio de periodismo que patrocina Accenture («una compañía de consultoría de gestión, servicios tecnológicos y outsourcing», según sus propias palabras), en el apartado de Economía, Innovación y Tecnología.
En la imagen aparece entre las otras dos periodistas finalistas, Beatriz García, de La Nueva España, y Arantxa Herranz, de PC World.
Jané es una experta en temas tecnológicos desde hace años que, a veces, ha tenido que superar con tesón las reticencias de otros colegas menos entusiastas.
El reportaje premiado, «Mi vida con un teléfono móvil«, que fue publicado el 18 de febrero y se puede leer en el apartado En Profundidad de este blog, tenía la dificultad añadida de utilizar un personaje de ficción para recrear todo lo que se puede hacer con un móvil de última generación.
Y no os podéis ni imaginar la de cosas que se pueden hacer con ellos.

Carme Jané

Carme Jané, una companya d’El Periódico de Catalunya, ha obtingut el vuitè premi de periodisme que patrocina Accenture («una companyia de consultoria de gestió, serveis tecnològics i subcontractació», segons les seves pròpies paraules), a l’apartat d’Economia, Innovació i Tecnologia.
En la imatge apareix entre les dues altres periodistes finalistes, Beatriz García, de La Nueva España, i Arantxa Herranz, de PC World.
Jané és una experta en temes tecnològics des de fa anys que, a vegades, ha hagut de superar amb tenacitat les reticències d’altres col·legues menys entusiastes.
El reportatge premiat, «La meva vida amb un telèfon mòbil«, que va ser publicat el 18 de febrer i es pot llegir dins l’apartat En Profundidad d’aquest bloc, tenia la dificultat afegida d’utilitzar un personatge de ficció per recrear tot el que es pot fer amb un mòbil d’última generació.
I no us podeu ni imaginar la de coses que es poden fer amb ells.

Alta definició

En la sempre activa llista d’oients i amics de l’Internauta de Catalunya Ràdio, en Pere Castell, un bon aficionat a la fotografia, va descobrir fa un parell de dies «un peaso foto de 9.85 gigapixels», feta amb 1.188 fotos, a l’adreça de Haltadefinizione, de la empresa DeAgostini a Italia.
En concret, la imatge del sostre pintat de l’església de San Ignacio de Loyola, a Roma, és simplement impressionant.
Doncs bé, una de les companyes de la llista, Dolors, va ser capaç d’identificar el globus desinflat d’un nen al costat de les pintures. El relat es pot llegir a El Diari de l’Absurd del periodista de Girona, Toni Dalmau, autor del molt divertit i instructiu Absurd Diari.

Alta definición

En la siempre activa lista de oyentes y amigos del Internauta de Catalunya Ràdio, en Pere Castell, un bon aficionat a la fotografia, va descobrir fa un parell de dies «un peaso foto de 9.85 Gigapixels», feta amb 1188 fotos, a l’adreça de Haltadefinizione, de la empresa DeAgostini en Italia.
En concreto, la imagen del techo pintado de la iglesia de San Ignacio de Loyola, en Roma, es simplemente impresionante.
Pues bien, una de las compañeras de la lista, Dolors, fue capaz de identificar el globo desinflado de un niño junto a las pinturas. El relato, en catalán, se puede leer en el Diario de lo Absurdo del periodista de Girona, Toni Dalmau, autor del muy divertido e instructivo Absurd Diari.

Màrqueting

Em fan gràcia, per no dir que sona ridícul, els estudis encarregats per les pròpies empreses per a donar-se importància.
Dos exemples en poques hores.
Ahir, a la contra-portada de Qué! afirmaven que «és el diari gratuït més valorat».
Per qui? Pels lectors en general? Suposo que pels seus, és clar. Què van a dir! El mateix que els dels restants mitjans.
Encara que em resulten divertides algunes de les parides que publica (com això de que «Pagan 1.500 euros por un kit de caza de hombres lobo«, ahir, a la mateixa pàgina), això del «més valorat» em recorda l’estúpida mania d’altres mitjans, aquests ja de pagament, d’apropiar-se de les dades de lectura de la OJD o del EGM, segons els afavoreixi o no.
I no cito a ningú, perquè qualsevol dia aquest autor ha de demanar feina i et donen amb aquest blog en els nassos.
L’altre exemple, avui: les empreses farmacèutiques. Tenen molt, moltíssims diners. Tant com per a poder pagar les publicitat en la qual reivindiquen les seves «marques». És la vella idea dels cervells del màrqueting, «la importància de la marca».
Tenen tot el dret a fer-ho.
Com els ciutadans de poder comprar el mateix medicament, sense adorns, per la meitat de preu.

Márketing

Me hacen gracia, por no decir que suena ridículo, los estudios encargados por las propias empresas para darse importancia.
Dos ejemplos en pocas horas.
Ayer, en la contraportada de Qué! afirmaban que «es el diario gratuito más valorado». ¿Por quién? ¿Por los lectores en general? Supongo que por los suyos, claro. ¡Qué van a decir! Lo mismo que los de los restantes medios.
Aunque me resultan divertidas algunas de las paridas que publica (como eso de que «Pagan 1.500 euros por un kit de caza de hombres lobo«, ayer mismo, en la misma página), lo de «más valorado» me recuerda la estúpida manía de otros medios, éstos ya de pago, de apropiarse según les favorezca o no de los datos de lectura de la OJD o del EGM. Y no cito a nadie, porque cualquier día uno tiene que pedir trabajo y te dan con este blog en las narices.
Lo mismo que hoy, las empresas farmacéuticas. Tienen mucho, muchísimo dinero. Tanto como para poder pagar las publicidad en la que reivindican sus «marcas». Es la vieja idea de los cerebros del márketing, «la importancia de la marca».
Están en su derecho.
Como los ciudadanos de poder comprar ese mismo medicamento, sin adornos, por la mitad de precio.

José Luis Gallego

Entre els que es diuen ecologistes, els hi ha de mig pèl i els que tenen molta llengua i després són capaços d’anar a jugar al golf…
El periodista mediambiental José Luis Gallego és tot el contrari. Li conec des de fa molts anys, des d’inicis dels anys 90, quan feia classes de «Ecologia domèstica» a les pàgines d’El Periódico, en companyia del César Barba.
Actualment segueix treballant-hi, a Els matins de TV-3, sota les ordres d’en Josep Cuní.
En aquest programa, com a la vida qüotidiana, Gallego fa un periodisme didàctic, pròxim, que permet a l’espectador saber què ha de fer per a reciclar correctament les escombraries que genera o com pot estalviar aigua a l’hora de tibar la cadena del váter.
Autor de diversos llibres, ara acaba de publicar Encara hi som a temps, que ha subtitulat «Com serà Catalunya si no aturem el canvi climàtic«, a l’editorial Columna (16 euros).
A mig camí entre la ficció i un futur a punt de caure’ns damunt com una llosa, Gallego dibuixa una Catalunya en la qual una família passa la castanyada a la platja, però amb filtres d’una protecció solar molt alta, per a lluitar contra un sol terrible.
Els aconsello que el llegeixin: els farà pensar.

« Entradas anteriores

© 2022 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner