El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: julio 2006

Portugalete

El Comitè del Patrimoni Mundial de l’Unesco ha declarat Patrimoni de l’Humanitat el Pont de Bizkaia, el de Portugalete, el meu poble. És el primer monument en el País Basc que ha estat inclós en la llista de Patrimoni Mundial per aquesta entitat i el primer dins la categoria de patrimoni industrial de l’Estat espanyol.
He comentat la notícia amb els companys de l’Internauta i l’amic Lo Vilot ho ha reflectit amb passió dins el seu propi bloc, d’ón li he pres la foto que hi ha sobre aquestes línies.

Portugalete

El Comité de Patrimonio Mundial de la Unesco acaba de declarar Patrimonio de la Humanidad el Puente de Bizkaia, el de Portugalete, mi pueblo. Es el primer monumento en el País Vasco que ha sido incluido en la lista de Patrimonio Mundial por esa entidad y el primero dentro de la categoría de patrimonio industrial de España.
He comentado la noticia con los compañeros del Internauta y el amigo Lo Vilot lo ha reflejado con pasión en su propio blog, de donde procede la foto que ilustra estas líneas.

Angoixa ximple

Van ser només uns segons d’angoixa ximple.
On havia deixat les claus del cotxe? Vaig cercar i recercar en totes les butxaques possibles i en tots els racons de la motxilla, i les claus seguien sense aparèixer.
Vaig començar a suar fred i vaig pensar que les havia deixat al pany o al contacte del cotxe.
Encara recordo haver marxat de vacances una ocasió i haver deixat la porta de la casa meva oberta de bat a bat. Encara sort que una veïna caritativa la va tancar, no sense abans haver comprovat que no havia cap lladre a casa.
Ja estava a punt de sortir corrent cap al pàrquing quan vaig veure el paper. Era el resguard del meu mecànic: havia deixat el cotxe a revisió a primera hora i no vaig ser conscient d’allò fins a aquell moment, fins a aquell paper.
Necessito vacances.

Angustia tonta

Fueron sólo unos segundos de angustia tonta.
¿Dónde había dejado las llaves del coche? Busqué y rebusqué en todos los bolsillos posibles y en todos los rincones de la mochila, y las llaves seguían sin aparecer.
Empecé a sudar frío y pensé que las había dejado en la puerta o en el contacto del coche.
Aún me acuerdo haberme ido de vacaciones en una ocasión y haber dejado la puerta de mi casa abierta de par en par. Menos mal que una vecina caritativa la cerró, no sin antes comprobar que no había ningún ladrón en casa.
Ya estaba a punto de salir corriendo hacia el párking cuando vi el papel. Era el resguardo de mi mecánico: había dejado el coche a revisión a primera hora y no fui consciente de ello hasta ese momento, hasta ese papel.
Necesito vacaciones.

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑