Responsable de Cria Animal, a Badghis, Afganistan
L’Albert, un company d’una llista de distribució en la qual participo sovint, comentava l’altre dia:
Per una d’ aquelles casualitats que passen, estic en contacte amb un amic que està de cooperant a l’Afganistan, al mig del merder. Tot i que als parents i amics no ens fa gràcia, s’ha de reconèixer que és tota una experiència i una font d’informació alternativa als mitjans habituals. Ell va abocant les seves experiències, el que pot explicar, en un bloc.
Com que sóc curiós, no he dubtat en visitar aquest diari, titulat «Reconstruyendo el sector ganadero en Badghis (Afganistán)«.
Una bitàcola que tradueix el treball que Fernando, el seu autor, defineix així:
Des de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) estem treballant en la reconstrucció del sector ramader a la província de Badghis, al nord-oest de l’Afganistan.
Reconec que, encara que la ramaderia no és un tema que m’interessi massa, sí ho és la vida de cooperants com ara en Fernando i els seus companys.
Per exemple, al seu últim post, explica una trobada amb membres d’una cooperativa agrícola, formada només per dones.
Iniciatives així són les que ajuden al poble afganès a tirar endavant, organització, solidaritat i compromís amb el treball. Ens van fer moltes propostes, des de la creació d’una granja de boví de llet, fins a muntar un taller de costura perquè les dones amb menys recursos poguessin baixar al centre a aprendre un ofici i augmentar així la seva independència econòmica i la de les seves famílies.
Les petites històries que explica i les fotos que mostra indica com són de necessaris.
Que poc ens recordem d’ells i quin valor i importància tenen per a aquella gent i per al món en general!
Deja una respuesta