Truman Capote torna a estar d’actualitat gràcies a la pel·lícula Capote, protagonitzada per un destacable Philip Seymour Hoffman.
Pels afeccionats a la lectura però, sobretot, per a qui estimen l’escriptura, qualsevol moment és bo per a rellegir-lo.
He trobat en la meva biblioteca una vella edició d’Anagrama –publicada fa uns 30 anys– de Música per a camaleons.
En el seu conegut prefaci, gairebé a l’inici, Capote diu: «Un dia vaig començar a escriure, sense saber que m’havia encadenat per a tota la vida […] Al principi [escriure] va ser molt divertit. Va deixar de ser-lo quan vaig esbrinar la diferència entre escriure bé i mal; i després vaig fer un altre descobriment més alarmant encara: la diferència entre escriure bé i l’art veritable; [aquesta diferència] és subtil, però brutal».