Avui és un d’aquests dies en què milions de persones es llançaran a la carretera, a un aeroport o una estació ferroviària o marítima que surti del poble o ciutat on visquin.
Molts altres, els que les hem fet en el mes de juliol, tornem a la feina. I alguns endarrerits començaran seu descans una mica més endavant.
Però tots, menys els aturats que gaudeixen d’unes vacances permanents, obligades, odioses, fugim de la penúria quotidiana, de la feina que ens esclavitza i que, paradoxalment, ens facilita els recursos econòmics per poder descansar.
Descansar. La paraula màgica.
Durant aquests dies intentaré explicar-vos algunes vivències recents, com el dolor de tenir un amic greument malalt, la intervenció quirúrgica d’un parent proper, les xacres de l’edat en els nostres pares, un canvi de domicili, amb la estresantate mudança que això comporta, un electrodomèstic nou que no funciona i un tècnic que no sap arreglar …
Totes aquestes coses us les explicaré en pròximes entregues, perquè aquest bloc, malgrat el que costa mantenir-lo i escriure’l, segueix viu.

Les fotos que il·lustren aquest article són algunes que he publicat a internet gràcies a Instagram, aquesta formidable eina per a telèfons que permet pujar ràpidament les imatges a la xarxa.
Torno a la feina, doncs.
Treballar, una altra paraula màgica aquests dies.