Aquest matí, mentre passejava per un mercat, he preguntat a una noia si tenia la meva talla d’una peça de roba… Feia fred i la firaire, amb les mans a les butxaques, m’ha dit: “Vostè remeni, remeni, que ja la trobarà”. Sóc un inútil i no l’he trobat.
Poc desprès, en una sabateria, buscava unes botes del meu número. Hi havia tres dependentes xerrant. Cap d’elles s’ha adreçat a mi per preguntar-me què volia. Ho he fet jo. Finalment, una m’ha portat el model que demanava, però no era el meu número. Em feia mal i li he preguntat per altres models semblants, i m’ha dit: “Vostè mateix, miri i remeni… encara que com el seu número és el més normal, potser ja no trobarà res”.
Això no passa tan sols amb la roba i el calçat, no…
Em va passar amb el cotxe. Fa uns mesos vaig haver de canviar de vehicle… Tres o quatre venedors de grans marques van passar de mi olímpicament… I això que parlem d’uns quants milers d’euros.
Un company de la feina que es volia comprar un escúter va anar a una botiga i el jove venedor no li va fer ni cas… Semblava que no li interessés en absolut vendre-li la moto, i mai millor dit… “Escolti’m… Voldria provar aquesta motocicleta abans de comprar-la. Quan vulgui que vingui a fer-ho, em truca”, li va dir el meu amic. Encara espera la seva trucada… I s’ha comprat la moto en un altre lloc.
Cada vegada em desesperen més aquests tipus de venedors: més que voler vendre, sembla que esperen que compris o ni això, com si la teva presència els molestessi…
Potser el sou que cobren no contempla l’atenció al client?