Antes de finalizar el año, viendo cómo estaba el patio (periodístico), empecé a revisar algunas de las publicaciones que leo habitualmente.
En general, los medios de comunicación no viven solo de los lectores, oyentes u espectadores. La publicidad suele ser una fuente importante de sus ingresos.
Pero sí es cierto que unas pocas pueden mantenerse, o casi, con nuestra ayuda.
Y una forma de apoyarlas, para que sigan existiendo y que los colegas que escriben en ellas puedan seguir ejerciendo la profesión con (una cierta) libertad es suscribirse a ellas.
De hecho, a varias revistas me he suscrito a través de internet, para poder leerlas en el ordenador o en la tableta. Otras me llegan en papel. A algunas las doy un apoyo solidario. Y voy alternando, para que la factura no sea excesiva.
Ya sé que no están los tiempos para derroches y que existen otras prioridades. Así que solemos dejar la cultura en último término, depués del café en el bar, donde sí hojeamos el periódico, que es gratis, claro.
Sin ánimo de polemizar, mientras un café supera el euro en cualquier bar, la suscripción a un diario cualquiera en internet no llega a los 10 euros mensuales: ¡menos de 30 céntimos al día!
Y no hago la división por el número de páginas, porque casi me da vergüenza ver a cómo sale la columna de cualquier experto en temas de importancia.
Lamentablemente, no sabemos valorar el coste de la información, y menos, el de la información independiente.
Abans de finalitzar l’any, veient com estava el pati (periodístic), vaig començar a revisar algunes de les publicacions que llegeixo habitualment.
En general, els mitjans de comunicació no viuen només dels lectors, oients o espectadors. La publicitat sol ser una font important dels seus ingressos.
Però sí és cert que n’hi ha unes poques que poden mantenir-se, o gairebé, amb la nostra ajuda.
I una forma de recolzar-les, perquè segueixin existint i que els col·legues que escriuen en elles puguin seguir exercint la (nostra) professió amb (una certa) llibertat és subscriure-us hi.
De fet, a diverses revistes m’he subscrit a través d’internet, per poder llegir a l’ordinador o a la tauleta. Altres m’arriben en paper. A algunes les dono un suport solidari. I vaig alternant, perquè la factura no sigui excessiva.
Ja sé que no estan els temps per malbarataments i que hi ha altres prioritats. Així que solem deixar la cultura en darrer terme, deprés del cafè al bar, on sí hi fullegem el diari, que és gratis, es clar.
Sense ànims de polemitzar, mentre un cafè supera l’euro en qualsevol bar, la subscripció a un diari qualsevol en internet no arriba als 10 euros mensuals: menys de 30 cèntims al dia!
I no faig la divisió pel nombre de pàgines, perquè gairebé em fa vergonya veure com surt la columna de qualsevol expert en temes d’importància.
Lamentablement, no sabem valorar el cost de la informació, i menys, el de la informació independent.
