Un familiar d’edat avançada va caure fa 15 dies i es va trencar el fèmur.
La setmana passada va sortir de l’hospital i li van receptar un caminador.
Quan estigués millor, hauria d’utilitzar un parell de crosses; més tard, una sola; desprès, un bastó, i finalment, sense res.
Per a obtindre tot això, vam demanar hora al metge de capçelera, i desprès, al traumatòleg de la Seguritat Social.
Avui, l’hem visitat i, sense cap problema, ens ha receptat el caminador i les dos crosses.
Hem tornat al taulell d’atenció per gestionar el paper que ens permetrà compra-ho tot a preu reduït i, oh sorpresa: el programa informàtic de la SS ha estat incapaç d’autoritzar tres elements ortopèdics alhora.
Esperem que arribin a temps per a poder ser utilitzats.
Etiqueta: salut
Deia ahir que de vegades em sento una mica gran. En realitat no és així: em sento tan jove com abans, però el cos em diu que ja no tinc 20 anys.
En aquesta tessitura, i com alguns dels mals moderns estan relacionats amb el treball amb ordinadors, m’he apuntat a fer aquagym: fer exercici dins de l’aigua a ritme de la música que punxi el monitor.
«Però això no és per a vells? «, em pregunta el meu amic Joan. Doncs sí. Ho practica molta gent gran, perquè al realitzar exercicis dins de l’aigua, hi ha menys lesions.
Però també puc assegurar que hi ha moltes persones de mitjana edat i algun jove que ho practica. I de tot tipus de professions.
A l’hora que ho practico, al meu costat hi ha una psicòloga, un compositor de música, un enginyer, una restauradora, uns quants jubilats i bastants mestresses de casa.
Si tens dolors d’esquena, contractures i altres xorradetes, no cal dubtar-ho: a fer aquagym. És sa i molt divertit.
Ahir, Dijous Sant, em va trucar un amic per preguntar-me què on era, que si estava de vacances al Carib, a Egipte o dins el creuer que acabava d’embarrancar a Grècia.
Vaig estar a punt de contestar que estava enmig de la processó de Setmana Santa a Verges.
Però després d’un atac de tos, li vaig haver de dir que estava fent penitència, però al llit, on hi era des de dilluns. La culpa: una solemne grip que encara em reté entre llençols.
Totes aquestes hores de malestar general i dolors de cap et fan pensar en lo bé que s’està quan un està sa, en la poca importància que donem a la salut quan es gaudeix d’ella.
