El cap de setmana passat, passejant per Venècia, vaig descobrir a Ripollès.
Això de passejar per la ciutat dels canals pot semblar pur esnobisme, però per ho és: és la vuitena vegada que hi vaig i no com periodista convidat, sinó pagant la meva estada com qualsevol turista. O més aviat com viatger.
Els últims anys m’he allotjat en cases venecianes i he viscut com ells: comprant en les seves botigues i supermercats, despertant-me amb el so de les campanes de les moltes esglésies de la ciutat, passejant pels carrerons solitàries (i bruts, moltes vegades) a molt pocs metres del bulliciós i turístic centre.
Com deia, el cap de setmana vaig descobrir a Ripollès a Venècia. Em refereixo al pintor, escultor i gravador castellonenc conegut com a Joan Ripollés i també com Juan García Ripollés. Nascut a la Plana Alta, l’artista exhibeix 16 escultures gegants a Venècia i Murano, de manera semblant al que ha fet el polonès Igor Mitoraj a la rambla de Catalunya de Barcelona.
La qüestió és que només he trobat la notícia als diaris locals, com ara El Periódico del Mediterráneo, Levante i Las Provincias, a més a més d’aquesta entrevista, i això que és el segon escultor del món, després del colombià Fernando Botero, que ha estat autoritzat a mostrar les seves obres als carrers de la ciutat italiana.
Mitoraj i Boter són àmpliament coneguts. Ripollès, aquí, no tant.
Deu ser qüestió de màrqueting.
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Leer más