El nom de Jaume Mateu Bullich (Barcelona, 1955) amaga sota un gran nassarró de pallasso al gran Tortell Poltrona, un dels fundadors de Pallassos sense Fronteres.
Ahir va arribar a les redaccions dels diaris una carta sorprenent, en la que s’explica el rosari de problemes que el Circ Cric, la companyia d’en Poltrona, ha tingut amb alguns ajuntaments catalans a l’hora de poder instal·lar la seva carpa i que els ha obligat a cancel·lar la gira que acabava d’iniciar: «Aquest calvari ha estat habitual en aquests darrers cinc anys, des que en el 2002 el Circ Cric va retornar a la itinerància. En aquest periòde de temps hem visitat 105 poblacions, hem fet 548 representacions i hem acollit a 288.805 espectadors».
De la carta, que pot llegir-se a l’apartat En Profunditat d’aquest mateix blog, es dedueix també que sense la protecció de l’Administració, sense una adequada promoció del circ entre les noves generacions, serà molt difícil la supervivència d’aquest tipus d’espectacles.
I no parlo del circ tradicional, que també té dret a existir, faltaria més, sinó d’arts escèniques, de cultura, en definitiva. Allò que la Generalitat de Catalunya va reconèixer amb el Premi Nacional de Circ d’el 2005 a en Tortell i a la seva companya, Montserrat Trías (Titat Craconi), per una trajectòria irreprotxable de 25 anys.
Per això s’entén que a la carta del Circ Cric es digui, amb certa amargor: «Si voleu veure circ, aneu al Soleil! El Circ Cric atura la seva gira per Catalunya i torna cap a casa».
Llàstima!
Etiqueta: Premio Nacional de Circo de Catalunya
El nombre de Jaume Mateu Bullich (Barcelona, 1955) oculta bajo una gran narizota de payaso al gran Tortell Poltrona, uno de los fundadores de Payasos sin Fronteras.
Ayer llegó a las redacciones de los periódicos una carta sorprendente, en la que se explica el rosario de problemas que el Circ Cric, la compañía de Poltrona, ha tenido con diversos ayuntamientos catalanes a la hora de poder instalar su carpa y que les ha obligado a cancelar la gira que acababa de iniciar: «Un calvario que ha sido habitual en estos últimos cinco años, desde que en el 2002 el Circ Cric volvió a la itinerancia, un periodo en el que hemos visitado 105 poblaciones, hecho 548 representaciones y acogido a 288.805 espectadores».
De la carta, que puede leerse entera en el apartado En Profundidad de este mismo blog, se deduce también que sin la protección de la Administración, sin una adecuada promoción del circo entre las nuevas generaciones, será muy difícil la supervivencia de este tipo de espectáculos.
Y no hablo del circo tradicional, que también tiene derecho a existir, faltaría más, sino de artes escénicas, de cultura, en definitiva. Algo que la Generalitat de Catalunya reconoció con el Premio Nacional de Circo de en el 2005 a Tortell y a su compañera, Montserrat Trías (Titat Craconi), por una trayectoria intachable de 25 años de trabajo.
Por eso se entiende que en la carta de Circ Cric se diga con cierta amargura: «¡Si queréis ver circo, ir a ver el Soleil! El Circ Cric para su gira por Catalunya y vuelve a casa».
Lástima.
