Alguna cosa estem fent malament, molt malament, aquesta societat i alguns periodistes quan, sense més proves que una sospita, jutgem i qualifiquem d’assassí a algú.
Estem tan sensibilitzats amb els maltractaments a les dones i a la infància que no som capaços d’esperar ni les hores que marca la llei abans de disparar en primera pàgina o en un informatiu de televisió contra el primer detingut… que després resulta ser innocent.
Parlo, com comprendran, d’aquest noi que ha sortit en els papers i en els telenotícies com assassí de la filla de la seva companya.
Un exemple, entre altres, el de La Voz de Lanzarote:
«Mor la nena de tres anys que va ser violada per el nuvi de la seva mare a Tenerife.» (la negreta és meva)
La petita, malauradament, havia patit un accident fatal i el jutge ha deixat en llibertat sense càrrecs el noi..
Però, i nosaltres? On hem deixat l’adjectiu de «presumpte»? I fins i tot hi ha hagut algun càmera indesitjable que animava a la gentada a cridar contra el jove detingut.
Vergonyós.
