Hace ahora 18 años justos que entrevisté en su casa al poeta Joan Brossa.
El motivo era la publicación de uno de sus últimos libros, Passat festes, una selección de su producción poética de entre 1993 y 1995, con poemas cortos y alguno de sus conocidos poemas visuales. Y creo recordar que fue mi jefe Josep Maria Huertas Claveria quien me sugirió ir a verle. No sabe cómo agradezco sus enseñanzas.
Me gustó conocer a aquel hombre, que fallecería tres años más tarde, en 1998. Me regaló una de sus «A».
Antes de dejaros el contenido de aquella conversación, aquí tenéis un fragmento de uno de sus poemas:
«El silenci és l’original, les paraules són la còpia / El silencio es el original, las palabras son la copia».
La entrevista se publicó en el diario El Periódico, el 10 de octubre de 1995.
–¿Por qué Passat festes?
–Porque es mi nueva vida. Ya tengo 76 años, he passat festes. Ahora estoy en una etapa de mayor reflexión y tranquilidad. Son 202 poemas reflexivos, en los que hablo de la situación social, política. Hablo de todo. Yo suelo variar. Alterno poemas experimentales con otros que llamo de prolongación experimental.
Ara fa 18 anys justos que vaig entrevistar a casa seva el poeta Joan Brossa.
El motiu era la publicació d’un dels seus últims llibres, Passat festes, una selecció de la seva producció poètica d’entre 1993 i 1995, amb poemes curts i algun dels seus coneguts poemes visuals. I crec recordar que va ser el meu cap Josep Maria Huertas Claveria qui em va suggerir anar a veure’l. No sap com agraeixo els seus ensenyaments.
Em va agradar molt conèixer a aquell home, que moriria tres anys més tard, el 1998. Em va regalar una de les seves «A».
Abans de deixar-vos el contingut d’aquella conversa, aqui teniu un fragment d’un dels seus poemes:
«El silenci és l’original, les paraules són la còpia».
L’entrevista es va publicar al diari El Periódico, el 10 d’octubre de 1995.
– Per què Passat festes?
– Perquè és la meva nova vida. Ja tinc 76 anys, he Passat festes. Ara estic en una etapa de més reflexió i tranquil·litat. Són 202 poemes reflexius, en què parlo de la situació social, política. Parlo de tot. Jo sòl variar. Alterno poemes experimentals amb altres que anomeno de prolongació experimental.
Seguir leyendo
La meva amiga Sílvia Bel publica al seu bloc poètic 
