A la Pilar Rahola polemista i televisiva a vegades se l’estima i d’altres se l’odia…
És el seu destí, tal i com a vegades li diu el seu cap, en Josep Cuní, als Matins de TV-3.
La Rahola articulista de premsa a vegades sorprèn i d’altres, com ahir, en el diari El País, emociona.
El seu article Con el alma danzando en la percha és, potser, el text més intens i personal que li he llegit fins ara.
És una carta d’amor i amistat cap a una amiga que ha perdut el seu pare. És un text que intenta explicar què és la tristesa, el dolor, l’afecte, la comprensió…
Una carta que, com escriu l’autora, «només és el relat de la meva impotència (…) Per això sóc aquí, enfilant l’agulla dels sentiments en el fred ordinador que em contempla, amb l’esperança d’aconseguir que una paraula de consol t’arribi.»
Sentiments que, quan ens toquen, ens desborden i sorgeixen a borbolls….
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Leer más