Avui és un dia que periodistes de tota Europa reclamen els seus drets.
A Espanya, sindicats i associacions donaran a conèixer una declaració pública comú sobre la situació precària de molts professionals i en defensa d’un periodisme de qualitat, que serà lliurat al Govern i a les patronals.
Com assenyalen els companys francesos: «No existeix democràcia sense llibertat de premsa».
Etiqueta: periodistes
Hablaba ayer de literatura y periodismo, pero se me quedaron algunas cosas en el tintero.
Recuerdo que, en el pasado , me gustaban mucho las entrevistas de Rosa Montero en El País, aunque curiosamente sus últimos artículos o novelas no me llaman tanto la atención.
De la misma forma, leía los artículos de opinión de Manuel Vicent, y luego, sus libros.
Disfruto enormemente con algunos reportajes. Por ejemplo, me divierten (e ilustran) los relatos de Jacinto Antón, gran amante de los misterios egipcios, de la novela histórica y de las aventuras marítimas.
Ahora le pido al lector que haga una prueba: dejar en el revistero (o en el baño, un lugar perfecto para la lectura) algun reportaje que haya recortado del periódico o el último suplemento dominical. Si cuando lo lea lo hace de un tirón, sin pasar la página con rapidez, y además no le importa la fecha de publicación, eso significa que allí dentro hay buena escritura.
Fa un parell de dies, parlava amb un col·lega sobre l’obligació dels periodistes de les televisions i ràdios públiques de respectar uns determinats temps en els blocs d’informació electoral.
Des de fa temps, sindicats i col·legis de periodistes demanen als partits polítics que se’ns deixi fer la nostra feina, que no se’ns instrumentalitzi ni se’ns converteixi en mers transmissors dels seus missatges, amb uns minutatges pautats pels resultats de les últimes eleccions.
En un moment de la conversa, vaig comentar:
–¿I si simplement ens neguéssim?
— A què?
— A informar dels seus actes…
— Com?
— Que els polítics facin el que vulguin. Nosaltres ens declarem en vaga o declarem que el que ens demanen va en contra de la nostra ètica i la nostra consciència. No acudirem als seus actes electorals ni a les seves rodes de premsa. I llavors qui s’assabentaria del que fan, si els periodistes no estiguessin allà?
