Matí de Dijous Sant a la plaça Major de Vic.
Etiqueta: Osona (Página 1 de 3)
Mañana de Jueves Santo en la plaza Major de Vic.
Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Mercat del Ram de Vic, una fira agrícola i ramadera que ha omplert els carrers de la capital d’Osona de gent de tot Catalunya i de la resta d’Espanya.
Dissabte, per exemple, des del recinte firal del Sucre fins a la plaça Major estaven abarrotades. Gairebé no es podia fer un pas… excepte si et ficava pels carrerons adjacents, per on gairebé no hi havia una ànima.
En un racó, darrere de l’Ajuntament, vaig descobrir aquesta parada de barretines. La presència del nen de l’esquerra era una temptació per a qualsevol fotògraf.
Si voleu saber més coses d’aquest esdeveniment, podeu fer-ho als web de l’Ajuntament de la ciutat, les Fires de Vic i les Fires i festes populars de Catalunya.
Fer una passejada quan estàs a 5 o 6 graus sota zero et permet després gaudir de la calor que et proporciona qualsevol llar de foc o calefacció que t’aculli minuts després a l’interior d’una casa.
Dar un paseo cuando estás a 5 o 6 grados bajo cero te permite luego gozar del calor que te proporcione cualquier chimenea o calefacción que te acoja minutos después en el interior de una casa.
El meu bon amic i gran fotògraf Paco Elvira té un apartat al seu bloc que ha titulat Des de la meva finestra.
Són aquestes imatges que de vegades captem des de l’interior de les nostres cases i que reflecteixen la nostra mirada cap a l’exterior, abans de sortir al carrer.
Ara li parafrasejo amb aquesta foto dels camps enfarinats per una boira ploranera, vistos des de la finestra. A fora, la temperatura era d’uns graus sota zero.
Mi buen amigo y gran fotógrafo Paco Elvira tiene un apartado en su blog que ha titulado Desde mi ventana.
Son esas instantáneas que a veces captamos desde el interior de nuestras casas y que reflejan nuestra mirada hacia el exterior, antes de salir a la calle.
Ahora le parafraseo con esta imagen mía de los campos enharinados por una niebla llorona, vistos desde la ventana. Afuera, la temperatura era de unos grados bajo cero.
Camino de Pruit, desde Rupit, por el GR
Siempre ha interesado quién se oculta tras las marcas rojas y blancas de los senderos de gran o pequeño recorrido… quién es el generoso autor de esas pinturas que nos ayudan a llegar a donde queremos ir.
Camí de Pruit, des de Rupit, pel GR
Sempre m’ha interessat qui s’amaga darrere les marques vermelles i blanques dels senders de gran o petit recorregut… qui és el generós autor d’aquestes pintures que ens ajuden a arribar on volem anar.
Estaba en Vic, hacía un día precioso, vi el globo sobre estas casas y disparé.
Estava a Vic, feia un dia preciós, vaig veure el globus sobre aquestes cases i clic!
El perfil inconfundible del Pla d’Aiats, al fondo, seguro que os permite situaros ya un poco más del lugar donde nos encontramos…
El perfil del Pla d’Aiats, al fons, us pot situar ja una mica més del lloc on ens trobem…
Como os decía en una entrada anterior, los nenúfares están en un pequeño estanque (o un gran charco), junto a un punto geodésico, entre la Garrotxa y Osona.
Com us deia a l’entrada anterior, aquests nenúfars es troben en un petit estany (o una gran bassa), prop d’un punt geodèsic, entre la Garrotxa i Osona.
Estos nenúfares los encontramos a más de 1.000 metros de altura, en un paraje precioso e insospechado….
Aquests nenúfars els vam trobar a més de 1.000 metres d’alçada, en un paratge molt maco, encara que insospitat….
Era una nube de tormenta, amenazadora, el domingo por la tarde, sobre el Pla d’Aiats…
¡Y dejó una buena granizada!
Un núvol de tempesta, negre, amenaçador, s’apropava la tarda de diumenge per sobre el Pla d’Aiats…
I va caure pedra!!
