Mònica Terribas, en los estudios de Catalunya Ràdio

Esta mañana, la apreciada Mònica Terribas ha entrevistado al presidente de la Generalitat, Artur Mas.
Hace unos días, en la que yo le hice a ella («Mis jefes no me presionan para volver a ser líder; ya me presiono yo sola», que podéis leer íntegramente en El Periódico), una de mis primeras preguntas fue, precisamente, si en su primer día al frente de los micrófonos de Catalunya Ràdio entrevistaría a Mas.
Sólo ha tardado tres días más en citarse con Mas. Era lógico. La emisora es la radio pública catalana y, además, la periodista y el político se tienen mutuo aprecio.
Sirva esto para apuntar algo que esta magnífica profesional, exdirectora de TV-3, ha citado durante su charla con Mas: destacaba la mirada del president, y se lo explicaba a los oyentes, ya que estos no podían ver al personaje, sino sólo oírle.
En una parte de la conversación que yo mantuve con ella, y que luego no plasmé en el papel (por falta de espacio y porque era más de interés gremial, y quizá no tanto para el lector en general) le pregunté precisamente por las diferencias a la hora de realizar una entrevista en los tres medios: prensa, radio y televisión.
Mònica Terribas, als estudis de Catalunya Ràdio

Aquest matí, l’apreciada Mònica Terribas ha entrevistat el president de la Generalitat, Artur Mas.
Fa uns dies, en la que li vaig fer («Els meus caps no em pressionen per tornar a ser líder, ja em pressiono jo sola«, que podeu llegir íntegrament a El Periódico), una de les primeres preguntes va ser precisament si en el seu primer dia al capdavant dels micròfons de Catalunya Ràdio entrevistarien Mas.
Només ha trigat tres dies més en citar-se amb Mas. Era lògic. L’emissora és la ràdio pública catalana i, a més, la periodista i el polític es tenen mútua estima.
Serveixi això per apuntar una cosa que aquesta magnífica professional, exdirectora de TV-3, ha citat durant la seva xerrada amb Mas: destacava la mirada del president, i ho explicava als oients, ja que aquests no podien veure al personatge, sinó només sentir-lo .
En una part de la conversa que jo vaig mantenir amb ella, i que després no vaig plasmar en el paper (per falta d’espai i perquè era més d’interès gremial, i potser no tant per al lector en general) li vaig preguntar precisament per les diferències a l’hora de realitzar una entrevista als tres mitjans: premsa, ràdio i televisió.
Seguir leyendo