Em fan gràcia, per no dir que sona ridícul, els estudis encarregats per les pròpies empreses per a donar-se importància.
Dos exemples en poques hores.
Ahir, a la contra-portada de Qué! afirmaven que «és el diari gratuït més valorat».
Per qui? Pels lectors en general? Suposo que pels seus, és clar. Què van a dir! El mateix que els dels restants mitjans.
Encara que em resulten divertides algunes de les parides que publica (com això de que «Pagan 1.500 euros por un kit de caza de hombres lobo«, ahir, a la mateixa pàgina), això del «més valorat» em recorda l’estúpida mania d’altres mitjans, aquests ja de pagament, d’apropiar-se de les dades de lectura de la OJD o del EGM, segons els afavoreixi o no.
I no cito a ningú, perquè qualsevol dia aquest autor ha de demanar feina i et donen amb aquest blog en els nassos.
L’altre exemple, avui: les empreses farmacèutiques. Tenen molt, moltíssims diners. Tant com per a poder pagar les publicitat en la qual reivindiquen les seves «marques». És la vella idea dels cervells del màrqueting, «la importància de la marca».
Tenen tot el dret a fer-ho.
Com els ciutadans de poder comprar el mateix medicament, sense adorns, per la meitat de preu.