Fa un parell de mesos, en una setmana de vacances, vaig estar recorrent una zona del massís central de França, tan poc coneguda com maca, que els experts en turisme francès denominen, amb gran encert, «el cor verd».
És una regió poc habitada, nevada sovint a l’hivern, però perfecta per als passejos a l’aire lliure en la primavera i l’estiu.
Allà, en plena Auvernia, el departament del Cantal alberga una de les meravelles construïdes perGustave Eiffel, de qui dissabte, dia 15, es van complir 175 anys del seu naixement.
Es tracta del semiocult viaducte de Garabit, un pont de ferro que segueix causant admiració.
A pocs quilòmetres de la ciutat medieval de Saint-Flour, a uns 500 kilómetres de Barcelona, es troben les gorges del riu Truyère, un afluent del riu Lot.
Si retrocedim a finals del segle XIX, aquest accident geogràfic era un obstacle gairebé insuperable per unir comercialment el sud i el centre de França. Un jove i malaguanyat enginyer de la regió, Léon Boyer (1851-1886) va tenir la idea original d’unir les dues planures a gran altura, sense descendir fins a la riba, que era una solució molt més cara.
Però Boyer s’havia inspirat, també, en el viaducte de Maria Pia (1877) sobre el riu Duero, a Porto (Portugal). Era un pont construït també per la casa Eiffel, concebut per un soci d’aquest, Théophile Seyrig. Amb una longitud de 563 metres, un arc de 160 metres i una altura sobre l’aigua de 61,20 metres. El de Garabit li superaria i durant anys va ser el més gran del món: 564,69 metres de llarg, un arc de 165 metres i una altura sobre l’aigua de 122 metres.
Molt prop, el viaducte de Millau, obra de Norman Foster, es considerat ara el més alt del món, té 270 metres d’altura i 2.460 metres de longitud. Per ell passen milers de vehicles cada dia. Per Garabit ja només passa un tren, i molt a poc a poc, a causa de les vibracions.
Era una altra època…
Etiqueta: Maison de la France
Des de fa alguns anys, aprofito algunes sortides de cap de setmana per escriure després sobre llocs interessants on he estat.
M’agrada explicar als lectors que hi ha racons dignes de visitar més enllà dels de les guies de viatges; restaurants que no tenen cap estrella Michelin, però en els quals val la pena parar-se a dinar sense pagar un dineral; i hotels amb encant, ja sigui pel paisatge o per la gent.
Algunes d’aquestes escapades les he publicat a El Periódico de Catalunya, el diari on treballo. Per exemple, vaig escriure un reportatge sobre Noruega, on vaig estar de vacances aquest estiu passat. Es pot llegir en aquest enllaç d’En Profunditat.
A punt d’entrar en aquesta hivernal primavera, gairebé a les portes de les vacances de Setmana Santa, quan molta gent travessa la frontera francesa i s’encamina cap a la neu dels Pirineus o els Alps, he pensat en rescatar una escapada a Montpeller, que vaig publicar en el seu moment en el meu diari, poc abans de Nadal.
La capital del Llenguadoc-Roussillon és una agradable sorpresa i una parada interessant com a etapa intermèdia en qualsevol recorregut cap a l’interior de França. Agermanada amb Barcelona des de 1963 i bressol de Jaume I el Conqueridor, que hi va néixer el 1208, Montpeller mereix una visita tranquila.
Una bona idea per als qui no tenen massa temps és acudir a l’oficina de turisme local i apuntar-se a una visita guiada per alguns dels tresors de la ciutat, des dels seus vestigis romans fins a les construccions del segle XVIII, com el passeig del Peyrou i l’Arc de Triomf… o el famós barri d’Antigone, edificat per l’arquitecte català Ricardo Bofill.
Va ser Georges Frêche, un famós batlle de la ciutat, qui va encarregar a en Bofill modernitzar la ciutat el 1983. Fruit d’aquest encàrrec és un dels conjunts monumentals més fascinants del sud de França, amb un llarg i tranquil passeig que uneix la part antiga amb l’edifici del Consell Regional, que adopta la forma d’una espècie d’arc de triomf.
Qui necessiti quedar-se a dormir, hi ha un parell d’hotelets amb encant, l’Hotel du Palais y Le Guilhem. Per a dinar o sopar, Le Petit Jardin y La Diligence són dues bones alternatives, encara que no siguin baratetes.
Si algú desitja més informació, a Barcelona pot trucar el telèfon de la Maison de la France (93.412.04.28) o donar un cop d’ull al web del Comitè Regional de Turisme del Llenguadoc-Roussillon.
