El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Luis Polanco

Gonzalo

Gonzalo Pérez de Olaguer con el actor Pepe Rubianes Aquesta tarda ens arribava la notícia de la mort de Gonzalo Pérez de Olaguer, un home bo.
Era (perquè encara escrivia, malgrat la seva malaltia) crític de teatre de El Periodico de Catalunya des de feia més de 20 anys.
Núria Navarro m’ho deia així: «Ho saps lo de Gonzalo? I també havia començat en El Sábado, com Norberto, com Luis…»
I és que fa 20 anys, en 1988, la meva companya Núria, juntament amb l’Àlex Barnet (ara a La Vanguardia) i jo mateix, vam ser la tropa de El Sábado, el primer suplement d’espectacles del meu diari, i potser d’Espanya, perquè ens vam avançar a productes com el Tentaciones o el Babelia , de El País, que arribarien poc després de la desaparició de la nostra pròpia revista.
Pérez d’Olaguer tenia 72 anys i cap enemic, crec: un rècord difícil d’aconseguir per a qui exerceix la crítica. És que «sempre ha patit quan un actor o actriu no triomfa», deia fa poc d’ell Arturo San Agustín, quan Gonzalo va presentar el seu llibre Els anys difícils del teatre català. Memòria crítica. La foto de l’esquerra mostra aquest bon rotllo: Pepe Rubianes i ell, rient-se amb ganes, veti a saber de què.
Quan un comença parlar d’amics que se’n van és senyal que un es fa més gran, però sí: en aquell suplement van escriure Gonzalo, Luis Polanco i Norberto Rebechi, tres amics que se n’han anat abans de temps…
I és que quan te’n vas sense voler, sempre és abans de temps

Gonzalo

Gonzalo Pérez de Olaguer con el actor Pepe Rubianes Esta tarde nos llegaba la noticia de la muerte de Gonzalo Pérez de Olaguer , un hombre bueno.
Era (porque aún escribía, pese a su enfermedad) crítico de teatro de El Periodico de Catalunya desde hacía más de 20 años.
Núria Navarro me lo decía así: "¿Sabes lo de Gonzalo? Y también había empezado en El Sábado , como Norberto, como Luis…"
Y es que hace 20 años, en 1988, mi compañera Núria, junto con Àlex Barnet (actualmente en La Vanguardia) y yo mismo, eramos la tropa de El Sábado , el primer suplemento de espectáculos de mi diario, y quizás de España, porque nos adelantamos a productos como el Tentaciones o el Babelia , de El País , que llegarían poco después de la desaparición de nuestra revista.
Pérez de Olaguer tenía 72 años y ningún enemigo, creo: un récord difícil de conseguir para quien ejerce la crítica. Es que "siempre ha sufrido cuando un actor o actriz no triunfa", decía hace poco de él Arturo San Agustín, cuando Gonzalo presentó su libro Los años difíciles del teatro catalán Memoria crítica . La foto de la izquierda muestra ese buen rollo: Pepe Rubianes y él riéndose con ganas, vete a saber de qué.
Cuando uno empieza hablar de amigos que se van es señal de que uno se hace mayor, pero sí: en aquel suplemento escribieron Gonzalo, Luis Polanco y Norberto Rebechi , tres amigos que se han ido antes de tiempo…
Y es que cuando te vas sin querer, siempre es antes de tiempo.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑