Sempre m’ha intrigat (i molestat enormement) un d’aquests misteris del món de les obres en els carrers de les grans ciutats: quin maleït costum obliga als operaris a començar a fer soroll a les 8 del matí d’un dissabte, per exemple; parar cap a les 9 per a anar-se a esmorçar després i tornar com la marabunta a crivellar-nos els timpans cap a les 10?
El que he dit: tot un misteri… també aplicable a les reformes dins els domicilis particulars.
Recordo que fa uns anys vaig fer un pacte amb els paletes i el lampista que treballaven a casa meva: no vingeu a les 8; esmorçeu abans de les 9 i després vinguin a treballar… Així, la família podia dormir, dutxar-se i esmorçar tranquil·la… fins a la seva arribada, es clar.