«Estimado Txerra: no nos conocemos personalmente, pero…»

Por razones estrictamente profesionales, me suelen llegar muchas cartas que empiezan de esta forma.
Lo hacen por correo tradicional y electrónico, y últimamente también via Facebook y a través de Twitter.
Las leo y atiendo a casi todas, algunas incluso mediante conversación telefónica, y reenvío a otros compañeros las que no son de mi competencia.
En algunas ocasiones me hace especial gracia el tema que, pese a que periodísticamente pueda no entrar en el difícil encaje que siempre tiene un diario generalista, como el mío, intento reflejarlo en este rincón bloguero.
Un joven director de cine llamado Fran Ruvira me envió esta carta, de imaginativo título: Orson West.

«Benvolgut Txerra: no ens coneixem personalment, però…»

Per raons estrictament professionals, m’arriben moltes cartes que comencen d’aquesta manera.
Ho fan per correu tradicional i electrònic, i darrerament també via Facebook ia través de Twitter.
Les llegeixo i atenc a gairebé totes, algunes fins i tot mitjançant conversa telefònica, i reenviament a altres companys les que no són de la meva competència.
De vegades em fa especial gràcia el tema que, tot i que periodísticament pugui no entrar en el difícil encaix que sempre té un diari generalista, com el meu, intent reflectir-ho en aquest racó blocaire.
Un jove director de cinema anomenat Fran Ruvira em va enviar aquesta carta, de imaginatiu títol: Orson West.
Seguir leyendo