Anoche vi el nuevo programa de TV-3 Héroes cotidianos.
Es un espacio que parte de una estructura similar al de un Informe semanal, de TVE-1, por poner un ejemplo. O sea, que sale su directora y alma mater, la escritora y articulista Empar Moliner, y presenta una serie de reportajes, que luego se emiten.
La diferencia: no son sino parodias algunos de los tópicos y prejuicios de la sociedad catalana actual, a los que el equipo del programa da la vuelta hasta un cierto desenlace tan lógico como absurdo.
Yo me he reído con ellos: un bareto de toda la vida que decide transformarse en restaurante gay; lecciones de correción linguïstico-gastronómicas; un cantautor de derechas; y un puñado de monjes que quieren tallar las caras de los presidentes de la Generalitat en la montaña de Montserrat…
Pero es un humor tan especial, como el del codirector, Juan Carlos Ortega, que tengo mis dudas de que se entienda fuera de Catalunya… e incluso dentro.
Etiqueta: Herois quotidians
Ahir a la nit vaig veure el nou programa de TV-3 Herois quotidians.
És un espai que part d’una estructura similar al d’un Informe setmanal, de TVE-1, per posar un exemple. És a dir, que surt la seva directora i alma mater, l’escriptora i articulista Empar Moliner, i presenta una sèrie de reportatges, que després s’emeten.
La diferència: no són sinó paròdies alguns dels tòpics i prejudicis de la societat catalana actual, als quals l’equip del programa dóna la volta fins a un cert desenllaç tan lògic com absurd.
Jo m’he rigut amb ells: un bareto de tota la vida que decideix transformar-se en restaurant gai; lliçons de correción linguïstico-gastronòmiques; un cantautor de dretes; i un grapat de monjos que volen tallar les cares dels presidents de la Generalitat a la muntanya de Montserrat…
Però és un humor tan especial, com el del codirector, Juan Carlos Ortega, que tinc els meus dubtes que s’entengui fora de Catalunya… i fins i tot a dins.
