El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: franquisme

Veritat, justícia, reparació

Hi ha coses que se’ns s’obliden fàcilment … o que les noves generacions potser desconeixen.
Coses que es van tancar en fals després de la transició. Francisco Franco va morir el 1975, però els seus hereus encara segueixen presents i no s’amaguen ni s’avergonyeixen.
Us cito una frase d’Amnistía Internacional:

A Espanya, més de 100.000 persones van desaparèixer durant la Guerra Civil i el règim franquista.
Gairebé 40 anys després de la fi de la dictadura, les seves famílies segueixen esperant veritat, justícia i reparació.

Un d’aquests desapareguts és, era, el meu besavi. El seu fill, el meu avi, es va lliurar de dues condemnes a mort, però va passar diversos anys a la presó. Mai va tenir una arma a les mans, però la revolta franquista li va agafar en zona nacional i va ser detingut i empresonat. El seu delicte: ser un treballador, un sindicalista, un home bo …
Avui hi ha hagut múltiples actes a favor de no deixar de banda aquest oblit, concretat en un suport a la figura del jutge Baltasar Garzón.

Amb les víctimes en el cap i les lleis internacionals a la mà, ara observem amb una enorme preocupació que el Tribunal Suprem pugui considerar delicte de prevaricació les investigacions de les desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme.

El tarannà de Mayor Oreja

L’insigne senyor Jaime Mayor Oreja ha deixat anar una d’aquelles frases  demolidores per a qualsevol polític que es preï, amb la llengua com a objecte de polèmica:

«El meu besavi es va esforçar per a que els seus fills no es tanquessin al graner. Prohibint que parlessin el basc a casa, perquè aprenguessin bé l’espanyol»

És clar que només cal recordar una altra frase semblant, en el transcurs d’una entrevista amb Enrique Clemente, a La Voz de Galicia, fa un any i mig, per veure quin peu calça el candidat popular a les eleccions europees:

«Per què vaig a haver de condemnar jo el franquisme si hi va haver moltes famílies que ho van viure amb naturalitat i normalitat? En la meva terra basca hi va haver uns mites infinits. Va ser molt pitjor la guerra que el franquisme. Alguns diuen que les persecucions als pobles bascos van ser terribles, però no devien ser-ho tant quan tots els guàrdies civils gallecs demanaven anar al País Basc. Era una situació d’extraordinària placidesa. Deixem les disquisicions sobre el franquisme als historiadors «

Franquisme

«El reconeixement a totes les víctimes [de la guerra civil] no es pot traslladar a totes les ideologies. El franquisme no mereix cap respecte polític ni moral de cap mena«.
La frase correspon al conseller d’Interior, Joan Saura, durant el Ple del Parlament de Catalunya d’ahir, en el que es va acordar continuar tramitant el projecte de llei del Memorial Democràtic.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑