Hi ha coses que se’ns s’obliden fàcilment … o que les noves generacions potser desconeixen.
Coses que es van tancar en fals després de la transició. Francisco Franco va morir el 1975, però els seus hereus encara segueixen presents i no s’amaguen ni s’avergonyeixen.
Us cito una frase d’Amnistía Internacional:
A Espanya, més de 100.000 persones van desaparèixer durant la Guerra Civil i el règim franquista.
Gairebé 40 anys després de la fi de la dictadura, les seves famílies segueixen esperant veritat, justícia i reparació.
Un d’aquests desapareguts és, era, el meu besavi. El seu fill, el meu avi, es va lliurar de dues condemnes a mort, però va passar diversos anys a la presó. Mai va tenir una arma a les mans, però la revolta franquista li va agafar en zona nacional i va ser detingut i empresonat. El seu delicte: ser un treballador, un sindicalista, un home bo …
Avui hi ha hagut múltiples actes a favor de no deixar de banda aquest oblit, concretat en un suport a la figura del jutge Baltasar Garzón.
Amb les víctimes en el cap i les lleis internacionals a la mà, ara observem amb una enorme preocupació que el Tribunal Suprem pugui considerar delicte de prevaricació les investigacions de les desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme.
L’insigne senyor 
