El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Euskadi

Una absència polèmica

Hi ha més democràcia al nostre país amb la impossibilitat legal que l’esquerra abertzale concorri a les eleccions autonòmiques, aquest diumenge, al País Basc?
Jo tinc els meus dubtes. L’absència d’aquesta opció política al Parlament de Vitòria deixa fora de joc a molts milers de bascos.

Càmares ocultes

No m’agrada la utilització de càmeres ocultes per a incloure-les en un reportatge periodístic.
El cas més recent ha estat el d’en Mikel Epalza, cura basc de la diòcesi de Baiona gravat, segons afirma el mossèn, sense el seu coneixement i autorització per un equip d’El Mundo TV per a un reportatge emès per Antena 3 TV.
Existeix una cosa que es diu ètica: escolti, jo sóc periodista… vol respondre públicament al que jo li pregunto? I si em diu que no, doncs és que no… i si demana que la seva resposta sigui «of the record», o sigui, fora d’enregistrament, doncs se li ha de respectar.
Aquesta altra forma de periodisme, la de la càmera amagada, potser sigui l’única manera d’assolir proves contra uns delinqüents o contra uns pocavergonyes, però aquest no és el nostre treball. Potser ho sigui dels espies o els policies, però no el dels periodistes.

Cámaras ocultas

No me gusta la utilización de cámaras ocultas para incluirlas en un reportaje periodístico.
El caso más reciente ha sido el de Mikel Epalza, cura vasco de la diócesis de Baiona grabado, según afirma el sacerdote, sin su conocimiento y autorización por un equipo de El Mundo TV para un reportaje emitido por Antena 3 TV.
Existe algo que se llama ética: oiga, yo soy periodista… ¿quiere responder públicamente a lo que yo le pregunto? Y si me dice que no, pues es que no… y si pide que su respuesta sea «of the record», o sea, fuera de grabación, pues se le ha de respetar.
Esa otra forma de periodismo, la de la cámara escondida, quizá sea la única manera de lograr pruebas contra unos delincuentes o contra unos sinvergüenzas, pero ése no es nuestro trabajo. Quizá lo sea de los espías o los policías, pero no el de los periodistas.

El perdón

Esta foto de J.L. Pino (Efe), publicada hoy en casi todos los diarios, muestra el inicio del juicio contra dos presuntos miembros de ETA, Asier Arzallus (izquierda) e Iker Olabarrieta, en la Audiencia Nacional.
Son los supuestos autores del atentado perpetrado el 19 de febrero de 2002, en Sestao, contra el joven dirigente socialista vasco Eduardo Madina.
Lo que me asombra, al igual que en otros juicios similares, es su sonrisa.
Un amigo me ha explicado que es una risa nerviosa: «Los meten en una jaula como si fueran una atracción de feria… En estas condiciones no me extraña nada que no pidan perdón ni a Dios».
Cuando le he dicho que yo no creo posible que el proceso de paz iniciado en el País Vasco llegue a buen puerto sin que estos chicos (y muchos otros) borren la sonrisa de sus caras cuando están frente a sus víctimas, que es una cuestión necesaria para que estas últimas puedan iniciar el camino del olvido y del perdón, mi amigo me ha respondido: «Quizás, pero esto no tiene relación con el proceso de paz, sino con un posterior proceso de reconciliación nacional».

El perdó

Aquesta foto de J.L. Pino (Efe), publicada avui en gairebé tots els diaris, mostra l’inici del judici contra dos presumptes membres d’ETA, Asier Arzallus (esquerra) i Iker Olabarrieta, a l’Audiència Nacional.
Són els suposats autors de l’atemptat perpetrat el 19 de febrer de 2002, en Sestao, contra el jove dirigent socialista basc Eduardo Madina.
El que em sorprèn, igual que a d’altres judicis similars, és el seu somriure.
Un amic m’ha explicat que és un riure nerviós: «Els fiquen a una gàbia com si fossin una atracció de fira… En aquestes condicions no m’extranya gens que no demanin perdó ni a Deu».
Quan li he dit que jo no crec possible que el procés de pau iniciat al País Basc arribi a bon port sense que aquests nois (i molts d’altres) esborrin el somriure de les seves cares quan estan davant les seves víctimes, que és una questió necessària per a que aquestes últimes puguin iniciar el camí de l’oblit i del perdó, el meu amic m’ha respost: «Potser, però això no té relació amb el procés de pau, sinò amb un posterior procés de reconciliació nacional».

© 2023 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner