Llegeixo un breu article de Rosa F. Fernández, una advocada d’una consultora, que se sorprèn de l’absència d’un somriure de les persones que estan situades a l’altra banda d’un taulell o d’un gest amable quan entres en un restaurant.
I ofereix un bon consell als propietaris d’aquests establiments.
«Els orientals lo sabian bé quan deien per l’època de Confuci: ‘Si no saps somriure, no obris una tenda’. I el nostre refranyer del segle XVII assenyalava l’estratègia adequada: ‘Es cacen més mosques amb una cullereta de mel que amb un barril de vinagre'».
És un bon consell pels empresaris. Segur que amb una estratègia així captaran més clients i els fidelitzaran… sempre que sàpiguen transmitir-ho als seus empleats i pagar-los uns jornals correctes.
Un sou miserable no paga somriures, sinó mala llet.
