Algunes valls començen a notar que arriba la primavera.
Etiqueta: Catalunya (Página 4 de 4)
Tan sols em vaig estirar a terra i vaig apuntar cap amunt…
Anàvem caminant i cantàvem, malament, però cantàvem aquesta cançó d’en Lluís Llach (Ítaca).
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes…
¿Un ovni en el Collsacabra? ¡Nooo! Es la cúpula del grupo teatral Els Joglars, en Pruit. El pasado sábado había música. Alguien estaba dentro, ensayando.
¿Quién se apoya en quién? … O también ¿quién ha perdido un bastón?
Qui es recolça en qui? O, també… qui ha perdut un bastó?
Després d’una reunió, ahir a la tarda, 45 professionals de tots els sectors del cinema català van acordar fundar la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes.
L’acte va estar encapçalat per l’actor, director i guionista Joel Joan, actual president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i va comptar amb la presència de pesos pesants de la indústria, com els productors Jaume Ferrús, Julio Fernández, Jaume Rouras i Marta Esteban, així com actors tan coneguts com a Sergi López, Abel Folk i Clara Segura.
Benvinguda sigui la iniciativa.
Esperem que serveixi per augmentar la quantitat i qualitat de la nostra cinematografia.
Ahora hacemos un pequeño descanso, pero cuando creáis que habéis llegado, sabed encontrar nuevas sendas…
Ara, fem un petit descans… però quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes…
El 9 d’abril del 1977, era Dissabte Sant.
Em trobava a Barcelona de vacances amb la meva futura dona, visitant uns amics del meu poble, bascos com jo, que estaven estudiant a la universitat.
De sobte, algú va entrar a la casa i va dir que havien legalitzat el PCE.
Vam sortir al carrer i, amb molta altra gent, vam fer una festa a les Rambles, on ja es veien algunes banderes roges. Any i mig després de la mort de Franco, per a les esquerres començava a néixer la democràcia.
També per a mi va ser el primer dia d’una nova vida, aquí a Catalunya, ja fa 30 anys.
El 9 de abril de 1977, era Sábado Santo.
Me encontraba en Barcelona de vacaciones con mi futura mujer, visitando a unos amigos de mi pueblo, vascos como yo, que estaban estudiando en la universidad.
De repente, alguien entró en la casa y dijo que habían legalizado al PCE.
Nos echamos a la calle y junto a otras muchas gentes, montamos una fiesta en las Rambles, donde ondeaban ya algunas banderas rojas. Año y medio después de la muerte de Franco, para las izquierdas empezaba a nacer la democracia.
También para mi fue el primer dia de una nueva vida, aquí en Catalunya, hace ya 30 años.
