Me llega vía Pep Bernadas la noticia del cierre temporal de la revista Altaïr, todo un referente en las publicaciones viajeras, de una calidad incuestionable.
La librería Altaïr sigue abierta en su emplazamiento de la Gran Via de Barcelona.
La crisis actual, que se está cebando de manera especial en la prensa de papel, y saturación del tema viajes a través de internet, parecen las causas evidentes. Una lástima.
Bernadas nos ha dirigido la siguiente carta:
«Me duele teneros que comunicar que, después de 22 años en los quioscos y librerías, las circunstancias económicas nos obligan a suspender temporalmente la publicación de la Revista Altaïr. Continuaremos más adelante, quizá con una periodicidad diferente, en otro formato o en un soporte digital. Todavía no lo sabemos.
Contamos con vuestra ayuda para informar de esta circunstancia de manera precisa. Para comunicar, sobre todo, que esto no es una despedida definitiva. No decimos «adiós», sino un comprometido «hasta pronto».
Pep añade en su nota que el próximo monográfico, el número 83, dedicado a los Parques Nacionales de Estados Unidos, será el último con su formato actual. Esperemos volverles a leer pronto, en el formato que sea.
M’ha arribat via Pep Bernadas la notícia del tancament temporal de la la revista Altaïr, tot un referent en les publicacions viatgeres, d’una qualitat inqüestionable.
La llibreria Altaïr continua oberta en el seu emplaçament de la Gran Via de Barcelona.
La crisi actual, que s’està acarnissant de manera especial en la premsa de paper, i saturació del tema viatges a través d’internet, semblen les causes evidents. Una llàstima.
Bernadas ens ha dirigit la següent carta:
«Em dol haver-vos de comunicar que, després de vint-i-dos anys als quioscs i llibreries, les circumstàncies econòmiques ens obliguen a suspendre temporalment la publicació de la Revista Altaïr. Continuarem més endavant, potser amb una periodicitat diferent, en un altre format o en un suport digital. Encara no ho sabem.
Comptem amb la vostra ajuda per informar d’aquesta circumstància d’una manera precisa. Per comunicar, sobretot, que això no és un comiat definitiu. No diem “adéu”, sinó un compromès “fins aviat”.
En Pep hi afegeix una nota, en la qual parla de que el pròxim monogràfic, el 83, dedicat als parcs nacionals dels Estats Units, serà l’últim amb el seu format actual l’últim. Esperem tornar a llegir-les aviat en qualsevol format.
