Des de fa uns anys m’ha atret l’opció de fer funcionar un PC amb el software lliure (SL), que no significa pas gratuït, encara que per a un usuari domèstic pràcticament ho és.
Per a mi, primer va ser com un joc: el repte d’afrontar-se a l’instalació d’un sistema operatiu nou, amb els seus programes, sense aceptar els condicionants dels programes «propietaris», en general, els de l’empresa Microsoft.
Ho vaig intentar amb totes les distribucions conegudes: Red Hat (ara Fedora), SuSE (ara de Novell), Mandrake… No vaig poguer amb la Debian, encara que potser sigui la més «lliure» de totes i que ara l’utilitzo amb la versión Ubuntu.
Cert que sembla més fàcil barallar-se amb un Windows i que els seus programes són tan coneguts que posar-se a la feina amb altres pot semblar un pal.
A més a més, la facilitat d’obtindre programas piratejats es tot un problema per al SL, perquè deixes de costat l’esforç per a provar coses noves per a utilitzar les ja conegudes, encara que no siguin legals.
I aquí és on pot entrar l’opció ètica: a diferència dels productes com els de Microsoft, copiar i distribuir el SL es totalment legal. Ningú diu que sigui gratuït, però t’el pot regalar un amic, el teu profe, el teu veí…
De fet, demà (diumenge, 19 de juny), El Periódico de Catalunya regalará la Catix, una distribució catalana del sistema operatiu GNU/Linux que permitirá a milers de persones, com a mínim, «veure de què va la pel·lícula del Linux». I si, a més a més, voleu coneixer alguns fals mites sobre el sistema operatiu del pingüí, res millor que donar-li un cop d’ull a un text escrit pel jove psicòleg mexicà Manuel Montoya el seu espai web Mononeurona. El que ha escrit potser ha aparegut ja de mil maneres i dins altres foros, però él ho ha sintetitzat i ampliat amb molta gràcia.