Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbian

Página 52 de 169

A la final!

Veure un partit de la selecció espanyola de futbol juntament amb altres desenes d’aficionats d’altres parts d’Espanya fa que les fronteres entre nacions, nacionalitats i regions s’esvaeixin durant, almenys, els 90 minuts que dura.
Ara que la Roja ha fet història, que jugarà la final de diumenge, no està de més recordar que junts podem, però des del respecte a les nostres diferències, de tu a tu. Tan important és Puyol com Casillas.
Esperem que des de fora de Catalunya ens respectin i ens entenguin.

Menorca (4)

El far de Punta Nati té com matrícula la numeració E-0348. Al web de José Hidalgo s’explica el següent:

D’època més recent és el far de Punta Nati, a la costa nord de Ciutadella. Va ser construït el 1913, després del fatídic naufragi del General Chanzy, en el qual va perdre la vida tota la tripulació i el passatge, excepte un únic supervivent. El far té una torre blanca, una cúpula i llanterna d’alumini. Disposa d’àmplies dependències per a l’habitatge de l’antic faroner i un pati envoltat de mur de pedra. Va ser habitat fins a la segona meitat del segle XX.

Menorca (4)

El faro de Punta Nati tiene como matrícula la numeración E-0348. En la web de José Hidalgo se explica lo siguiente:

De época más reciente es el faro de Punta Nati, en la costa norte de Ciutadella. Fue construido en 1913, tras el fatídico naufragio del General Chanzy, en el cual perdió la vida toda la tripulación y el pasaje, excepto un único superviviente. El faro tiene una torre blanca, una cúpula y linterna de aluminio. Dispone de amplias dependencias para la vivienda del antiguo farero y un patio rodeado de muro de piedra. Fue habitado hasta la segunda mitad del siglo XX.

Menorca (1)

I ja posats amb el fotobloc, ara que fa calor, aquí teniu el camí d’accés a Punta Nati, a Menorca, que obre una altra sèrie de les meves fotografies.

Poetas en la red

Mi amiga Sílvia Bel, poeta, periodista y maestra, presenta mañana, junto a un puñado de poetas el libro Poetas en la red, en la librería La Central del Raval, en Barcelona.
Se trata de una iniciativa de los editores del blog Poems & Blogs:

«Han hecho un trabajo magnífico recopilando los latidos poéticos que se dejan sentir por la red, entre ellos, los de Poesilvia«.

Así lo explica la autora, que añade estos versos en su blog:

Semáforos

Latidos de luz verde
tras los ojos.

Verde-verde
Verde-verde
Verde-verde

Pero el semáforo se queda ámbar
día tras día.

Yo espero, paciente, en la acera,
mientras lanzo versos sobre el asfalto
como si jugara a la petanca.
Cada verso pisa una raya blanca.

Cuando se ponga verde
–pienso ingenua–
podré llegar al otro lado
dando unas zancadas sobre el poema?

Poetes a la xarxa

La meva amiga Sílvia Bel, una poeta, periodista i mestra de la qual ja us he parlat en alguna altra ocasió, presenta demà el llibre col·lectiuPoetes a la xarxa. Ho fa amb un grapat de poetes més, a la llibreria La Central del Raval, a Barcelona.
Es tracta d’una iniciativa dels editors del bloc Poems & Blogs:

«Han fet una feina magnífica recopilant els batecs poètics que es deixen sentir per la xarxa, entre ells Poesilvia».

Així ho explica l’autora, que afegeix aquests versos en el seu blog:

Semàfors

Bategs de llum verda
rere els ulls.

Verd-verd
Verd-verd
Verd-verd

Però el semàfor resta ambre
dia rere dia.

Jo m’espero, pacient, a la vorera,
mentre llenço versos sobre l’asfalt
com si jugués a la petanca.

Cada vers trepitja una ratlla blanca.

Quan es posi verd
–penso ingènua–
podré arribar a l’altra banda
fent gambades sobre el poema ?

I ara, què?

La veritat, senyors, és que jo, ara mateix estic molt despistat.
I ara, què fem?
Parlo de l’Estatut de Catalunya, és clar. Del de 1979 i del del 2006.
Resulta que uns senyors, membres d’un Tribunal que es diu Constitucional, han decidit que alguna cosa que van votar els meus representants al Parlament de Catalunya, i que bona part dels catalans –no tots, ni molts, això és cert– vam votar en un referèndum, no val.
Ara no val?
Jo pensava que la democràcia era això: que si demanen la meva opinió, el meu vot, això és el que val.
Ens tenen ben enganyats!

¿Y ahora, qué?

La verdad, señores, es que yo, ahora mismo estoy muy despistado.
¿Y ahora, qué hacemos?
Hablo del Estatuto de Catalunya, claro está. Del de 1979 y del del 2006.
Resulta que unos señores, miembros de un Tribunal que se dice Constitucional, han decidido que algo que votaron mis representantes en el Parlamento de Catalunya, y que buena parte de los catalanes –no todos, ni muchos, eso es cierto– votamos en un referendo, no vale.
¿Ahora no vale?
Yo pensaba que la democracia era eso: que si piden mi opinión, mi voto, eso es lo que vale.
¡Qué engañados nos tienen!

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑