Acabamos de entrar en el verano, una época perfecta para huir (si se puede) de la caliente realidad que nos envuelve, de ese rodillo económico que nos aplana.
Por eso, quiero compartir con vosotros una miniescapada vacacional, por si os apetece y podéis realizarla.
En 1994, visité Malta por motivos profesionales. La compañía aérea de este pequeño país nos invitó a un grupito de periodistas a pasar tres o cuatro días en la isla.
Recuerdo haberme fugado el último día con un colega a la isla vecina, Gozo, para completar el reportaje, que se ciñó a una sola página. Fue una lástima, porque daba para más.
Ahora no quiero abrumaros con informaciones turísticas que podréis encontrar en algunos enlaces que os iré dejando, sino el relato corto del viaje, con sus preparativos y algún epílogo posterior.
Como muchos de vosotros habréis hecho, primero me acerqué a una agencia de viajes y ojeé varias webs sobre el tema.
Así, ahora mismo, recuerdo haber mirado la de Halcón Viajes y Logitravel, cuyos paquetes de vuelo más cuatro días de estancia rondaban o superaban los 300 euros por persona. Como es lógico, a mayor calidad de hotel, más cara salía la broma.

Al final, nos decidimos por tomar un vuelo de bajo coste y dos B&B (bed and breakfast, residencias familiares con habitaciones para visitantes y desayuno), típica fórmula del Reino Unido, Irlanda y otras zonas de influencia británica. Ofrecen precios más bajos que un hotel, generalmente, y el contacto con los nativos.
Descarté por antipatía Ryanair: ofrece los mejores precios del mercado, pero me cae fatal.
Miré Air Malta y otras compañías aéreas, y al final opté por Vueling, que no era tan barata como Ryanair, pero trata mejor a sus clientes. El precio final fue de 186 euros, dos personas, ida y vuelta. Eso sí, lo pagué en una de sus campañas de promoción, un par de meses antes.
Finalmente, empecé a rebuscar en internet para encontrar hoteles.
Mañana os lo explico.

Acabem d’entrar a l’estiu, una època perfecta per fugir (si es pot) de la calenta realitat que ens envolta, d’aquest rodet econòmic que ens aplana.
Per això, vull compartir amb vosaltres una miniescapada vacances, per si us ve de gust i podeu realitzar-la.
El 1994, vaig visitar Malta per motius professionals. La companyia aèria d’aquest petit país ens va convidar a un grupet de periodistes a passar tres o quatre dies a l’illa.
Recordo haver-me fugat l’últim dia amb un col·lega a l’illa veïna, Gozo (a la foto, la famosa Finestra Blava), per completar el reportatge, que es va cenyir a una sola pàgina. Va ser una llàstima, perquè donava per més.
Ara no vull aclaparar amb informacions turístiques que podreu trobar a alguns enllaços que us aniré deixant, sinó el relat curt del viatge, amb els seus preparatius i algun epíleg posterior.
Com molts de vosaltres haureu fet, primer em vaig acostar a una agència de viatges i ojeé diverses webs sobre el tema.
Així, ara mateix, recordo haver mirat la d’Halcón Viajes i Logitravel, els paquets de vol més quatre dies d’estada rondaven o superaven els 300 euros per persona. Com és lògic, a major qualitat d’hotel, més cara sortia la broma.
Al final, ens vam decidir per prendre un vol de baix cost i dos B&B (bed and breakfast, residències familiars amb habitacions per a visitants i esmorzar), típica fórmula del Regne Unit, Irlanda i altres zones d’influència britànica. Ofereixen preus més baixos que un hotel, generalment, i el contacte amb els nadius.

Vaig descartar per antipatia Ryanair: ofereix els millors preus del mercat, però em cau fatal.
Vaig mirar Air Malta i altres companyies aèries, i al final vaig optar per Vueling, que no era tan barata com Ryanair, però tracta millor als seus clients. El preu final va ser de 186 euros, dues persones, anada i tornada. Això sí, ho vaig pagar en una de les campanyes de promoció, un parell de mesos abans.
Finalment, vaig començar a rebuscar a internet per trobar hotels. Demà us ho explico.