L’amic Lo Vilot em passa una traducció ràpida, però adaptada, d’un acudit que també m’ha arribat en versió castellana per algunes vies. Potser sigui un monòleg d’aquests del club de la comèdia (si algú conèix l’autor, que m’ho faci saber).
És una miqueta llarg, però tot sigui per a fer front al fosc futur que s’ens apropa.
Si voleu llegir-ho, segueix aquí sota…
Jo la nit de Cap d’Any em sento … em sento … no sé, em sento com un mussol. Quan arriba la festa miro al voltant i em dóna la sensació que tothom s’ho està passant bé, menys jo.

L’estrès comença amb el sopar. Allò sembla una prova del Filiprim.

Has de portar calçotets vermells, tenir una mica d’or per ficar a la copa, preparar les dotze raïms … comptar-los diverses vegades, perquè, com són totes iguals, t’equivoques:

Una, dues, tres, quatre … una, dues, tres, quatre, cinc, sis … M’he equivocat, ja l’he comptat … Una, dues … set, vuit …

Collons, ja son tres quarts de dotze! Nen, porta el Rotring, que les vaig a numerar, com en el Bingo!

I la teva mare:

Voleu venir, que es refreden les gambes? Que aquesta és una altra: t’has de menjar tot el que està a la taula … ¡Abans de les dotze! que, amb les presses, és que pelar gambes, sembla que estàs desactivant una bomba.

Collons, falten 10 minuts!

– ¡Mareeee, no em dóna temps: fes-me un bikini amb les gambes, que ja està acabant Polònia.

I no ets l’únic que està atabalat, eh? No hi ha més que veure la tele.

Allà estan el Cuní i la Rahola, explicant a tota Catalunya com funciona un rellotge. Acollonats per si s’equivoquen:

– Quan l’agulla petita estigui a les dotze i la gran també … seran les dotze.

¡Collons, com totes les nits! I llavors baixarà la bola i. .. després vénen els quarts, no vagin a començar a menjar els raïms, eh?

Anem a veure: per què ens expliquen mil vegades que no ens mengem els raïms en els quarts i ningú ens explica per què cony ha de baixar una bola? Quins tipus de rellotge és aquest? !!

Quan per fi arriben les dotze, a tota Catalunya se escolta el mateix: Cla, cla, cla, cla … Això és la bola:

– cla, cla, cla … Din
– ¡GLUP!
-don …
– Ah no, que són els quarts!
– Din-don … – ¡Escupir que són els quarts!
– Din-don … -Pfbbbbbbbb …
– Què són què?
– Din-don … -Els quarts …
– Ton … – ¡Ara, ara!
– Ton …
– Una!
– ¡Que no, que anem per la segona!
– Ton … -Doncs em fico dues …
– Ton …
– Sis …
– Com que sis?
– Ton … -A mi ja no em caben més, eh?
– Ton … – Ep!, ¡Deixa els meus raïms, cabró!
– Ton … – És que se m’ha caigut una al terra!
– Ton … -Bgrfds …
– Ton … -Bggggdffffff …
– Ton … -A mi ja no em queden …
– Ton …- Doncs a mi em sobren quatre!
– Ton … -mamà l’avi s’està enfosquin….

I quan acaben, tota la família amb la boca plena de babas, a donar-se petons:

-Fffffelissiç any, eeeeeeeeeh, felifzcitatssef, grfdddfd …

I sona el telèfon: ¡riiiiiiiiiing!

– Però cony! Ja estan trucant? No es poden esperar?
– Doncs a mi encara em sobren dues …
– Cava, que algú porti el cava!

Però, bé, anem a veure a vosaltres us sembla lògic començar l’any així?

Quina estrès, de veritat! Però com és Cap d’any … tens l’obligació de divertir.

Així que després te’n vas a un fiestorro a un lloc en el que, si hi caben mil persones, el propietari ha decidit posar a cinc mil dues-centes. Molt bé! ¡Quatre mil dues-centes més de les que hi caben! ¡Queda’t al carrer si et ve de gust, amb la gelada que està caient! Perquè la nit de sempre fa un fred que pela ..

Així que entres. Lo bo que té anar a un lloc així és que et pot passar qualsevol cosa.

A mi l’any passat em va passar de tot. Jo estava tan tranquil, prenent-me un cubata de garrafa, quan de sobte un tipus em va agafar per darrere i em va dir:

¡¡¡COOOOOOOOONGAAAAA !!!!! I, és clar, que vas a fer, doncs et poses a ballar. Això t’ho fa un tipus a l’autobús i li xafes la cara!

Però com és Cap d’Any …! Doncs hala!

I de sobte et dones la volta i duus cent persones enganxades al teu cul.

A veure com escapar d’aquesta! Perquè una conga és com una secta: entrar és molt fàcil però sortir és molt fotut. Perquè en el garito hi ha com dotze congues girant a tota pastilla.

Bé, doncs anava jo conduint el meva conga … per la meva dreta, quan, de sobte, em veig venir en direcció contrària una conga suïcida acollonant conduïda per un gros amb casc de víking.

Jo li anava a fer ràfegues, però com les congues no porten ni llums ni res … doncs, per evitar la col lisió, vaig girar de cop cap a la dreta … ¡I me la vaig empassar sencera, inclosa una columna de miralls!

¡Sinistre total! Dotze ferits lleus i una columna de miralls destrossada.

Amb una cella oberta tirat al terra pensava:

– Cordills, com em facin bufar ara, l’hem cagat.

I en aquestes, em vaig desmaiar. Al despertar estava a la sala d’urgències, envoltat per tots els de la meva conga.

Alguns encara no s’havien desenganxar; havien vingut corrent darrere de l’ambulància.

Bé, les urgències en Cap d’Any, s’ha de viure. Si a la sala caben cinquanta persones, el propietari ha ficat a cent cinquanta.

Com el de la discoteca. Allà també és Cap d’Any, el camiller porta un gorret de moro, la infermera un collaret de hawaiana i el que et cus la cella unes dents de Dràcula, que et dóna una confiança …!

El metge el pregunta:

– Què ha estat? Amb una moto?
– No, amb una conga.
– Ai!, Si és que van com bojos amb les congues …

Quan vaig sortir d’allà em volia anar a casa meva, però com era nit, vaig acabar a les vuit del matí amb la cella grapada en un bareto …

– Escolti, posim una xocolata amb xurros a aquest mòdic preu de 4 euros de res.
– Doncs només ens queda Nesquick i alguns dónuts

És que els darrers xurros se’ls han pres els d’una conga, portaven una conya …! Hi havia un gros que portava un casc de víking … No li dic més!

I és el que jo li dic si no gaudeixes la nit de Cap d’Any, quan vas a gaudir?