Dijous a la tarda, el meu compte de Gmail no funcionava … Què estrany! Però és que tampoc anava Google ni Blogger ni Youtube.
Em vaig escriure mitjançant Facebook amb el meu amic Albert, i els dos vam constatar el pitjor: cap dels grans i molt populars recursos d’internet associats a Google eren accessibles. Ni tan sols el seu navegador Chrome funcionava correctament (per cert, el vídeo és l’anunci que Google ha realitzat sobre Chrome per a la seva emissió a la televisió dels EUA).
Mitjançant un altre cercador – sí, amics, n’hi ha d’altres -, en aquest cas el de Yahoo, vaig intentar buscar informació, però ni una referència, ni un comunicat.
En aquests temps en què la rapidesa marca distàncies, el gegant tecnològic va ser lent.

Vaig pensar penjar aquesta entrada de manera immediata, perquè moltes de les coses que faig a internet estan relacionades amb Google, però vaig esperar.
Fins ahir, només he vist algunes coses al respecte a la xarxa, com un comentari de Barrapunto que remet a una entrada d’Ismael F. Madero, al bloc Historias de Queso, qui després d’explicar els fets i els possibles perquès, arriba a unes conclusions que comparteixo i que em fan pensar en la necessitat d’allunyar d’aquest model únic al qual Google ens està portant.

«Google és ja un monopoli en la vida on line, i un mitjà fonamental per a la subsistència de molts en el núvol. Una simple caiguda per diverses hores mostra exactament com Google s’ha convertit en el Monopoli 2.0. Internet es trenca si es cau Google . «

Curiosament, ens enfadem amb el nostre proveïdor d’internet quan falla. Com Google és gratuït, ningú no té els ous d’enfadar-se amb ell. Quant de temps haurà de passar perquè sigui de pagament?