He arribat per casualitat al blog que escriu l’actor Carlos Olalla.
Com en tot, un bon títol fa que et fixis. A mi, per exemple, em fa gràcia La soledad del corredor de fondo, de l’escriptor salmantí José Luis Muñoz, per les seves ressonàncies cinematogràfiques. N’hi ha molts i de molt bons. La placenta del universo em sembla sensancional.
Acostumo a tafanejar en les primeres entrades i en el perfil de l’autor. M’agrada saber més de qui escriu. I quan és un pseudònim amb una vida inventada darrere, encara més. Pura literatura.
Cada cas és un món. Aquestes Txerrad@s, per exemple, juguen amb el meu nom i amb el verb «xerrar».
Però tornem a Carlos Olalla. Aquest actor tardà, s’autodefineix així:

«Per circumstàncies de la vida em vaig passar més de 25 anys dirigint empreses en què, sense cap dubte, va ser l’etapa més avorrida i frustrant de la meva vida. La veritat és que mai em van agradar aquests treballs i ho vaig passar fatal. Quan vaig els 45 em vaig trobar que una reestructuració empresarial em posava de potetes al carrer i sense un duro. Per si fos poc, ningú em volia donar feina perquè deien que ja era massa «vell». A mi sempre m’havia agradat el món del cinema i, com estava a l’atur i tenia temps, vaig començar a estudiar interpretació. Em vaig passar tres anys sent el «avi» de tots els meus joves companys en una coneguda escola de teatre de Barcelona. Durant aquell temps vaig rebre alguna proposta de treball per reincorporar al món de l’empresa, però no vaig voler acceptar-les: el nou món que havia descobert m’havia atrapat del tot, així que vaig decidir canviar una meravella de sou i una merda de treball per una meravella de treball i una merda de sou. Puc dir-vos que ha estat la millor decisió que he pres en la meva vida: per primera vegada sóc lliure, la paraula cap ja no significa res per a mi, faig el que veritablement m’agrada i, el millor, treball amb gent sensible i oberta que pensa i sent com jo. Què més es pot demanar? «

Amb aquesta carta de presentació, estimats lectors, no he pogut deixar de començar a llegir els articles que aquest artista ve escrivint des de fa més d’un any al seu bloc del web de Clandestino de actores, que també us convido a tafanejar.
Podeu veure el videobook de Carlos Olalla a la seva web de Myspace.