Dissabte passat es van fer els deu grans concerts contra la fam al món, plens de música i de bona voluntat. No estic massa segur de la seva eficàcia real, encara que tot sembla indicar que l’impacte audiovisual es major que el de totes les campanyes llançades per les ONG del món.
És el poder de la televisió: una audiència potencial de 5.500 milions de persones.
Però no volia pas quedar-me amb el més general i gegantí… volia anar a les coses més petites.
Per casualitat, entre els diaris que vaig fullejar ahir, la primera de les pàgines que La Vanguardia va dedicar a aquest tema va ser la 45.
Doncs bé, a la 44, just a la seva esquerra, suposo que per atzar, hi havia la plana de Religió. I dins d’aquesta, a la columna de l’esquerra, la de Càritas Diocesana de Barcelona (plaça Nova, 1. Telèfon 93.301.35.50).
Es tractava d’una columna que, amb l’avantitol de «Solidaritat», hi posava «Servei d’ajut econòmic» (amb el telèfon d’abans, i l’horari d’atenció de 8 a 14 hores, per si algú el vol utilitzar).
Vaig començar a llegir la columna i em vaig quedar impressionat. Tan sols vull citar un parell de casos. «Pare de família amb feina a temps parcial. Ingressos insuficients. Per ajut d’aliments: 300 euros». «Dona separada per maltractaments, amb una filla petita. Ingressos precaris. Per ajut d’aliments: 300 euros».
Hi havia 14 casos més. Peticions per a pagar medicaments; rebuts de la llum, gas i aigua; el lloguer o re-lloguer del pis…
La fam i les situacions de pobresa no estan només al tercer món. N’hi ha prou amb donar un cop d’ull al nostre voltant.