Aquests nois són part de la realitat catalana actual: han deixat les escoles abans de temps, entenen (en part) el català encara que no el parlen, volen estudiar però no tenen el nivell adequat per a determinats estudis i volen treballar en «alguna cosa guai», però no estan preparats per a això.
El vídeo original, una mica llarg, correspon a un col·loqui celebrat dins el programa Els matins de TV-3, que dirigeix i presenta en Josep Cuní.
Són aquests joves ni-ni, que ni estudien ni treballen i que algunes cadenes han convertit en carn de reality show.
Són un enorme peix que es mossega la cua… Però, hi ha solucions per a ells?
Aquests nois han tingut l’oportunitat d’estudiar i formar-se quan ha estat el moment i no l’han aprofitada. Han preferit altres camins i si no els surten bé (que no acabin en un GH i després es facin «comentaristes de TV) seran carn de canó del sistema. No veig jo perquè els hem d’ajudar si al seu moment ells no van fer res per ells mateixos. No tenim recursos per a tot i per a tothom. Posats a destriar, jo ajudaria mil cops més als jubilats amb pensions baixes, vídues sense recursos, etc. que aquests sí que s’ho han «currat» i ara els estem deixant de banda. Si algun d’aquests ni-nis acaba a la cuneta d’una carretera no em farà cap pena, què vols que et digui!